Toni Comín (Barcelona, 1971) ha estat els darrers sis anys i mig al costat del president Carles Puigdemont, un dels protagonistes de la presència de l'exili independentista a Brussel·les. Tots dos van compartir el torcebraç amb el president de l'Eurocambra, aleshores el conservador Antonio Tajani, que els va barrar el pas als seus escons, fins que una sentència del TJUE els va permetre accedir amb sis mesos de retard al Parlament. Després d'una atapeïda legislatura europea, amb una intensa activitat de denúncia contra l'estat espanyol, aquest 9-J, a les portes de la tornada de l'exili, Comín assumirà el protagonisme a la cursa electoral de Junts a l'Eurocambra. En una entrevista amb ElNacional.cat, el candidat de LliuresxEuropa assegura que el fet que Puigdemont no sigui investit president no vol dir que es retiri de la política.

Un bon resultat de Junts el 9-J reforça la investidura del president Puigdemont 

El resultat de les europees influirà en els pactes a Catalunya després del 12-M?
Un bon resultat de Junts reforça els objectius polítics de Junts, que és la investidura del president Puigdemont com a president de la Generalitat. Per tant, sí, un bon resultat de Junts sempre ajuda que els objectius polítics de Junts es materialitzin.

I el resultat de les europees influirà en la continuïtat de la legislatura espanyola?
El que influirà en la continuïtat de la legislatura espanyola és la capacitat del PSOE de complir l'acord de Brussel·les. I està molt clar el que posa aquell acord. S'ha de negociar la solució democràtica al conflicte de l'Estat amb Catalunya i s'han de fer passos importants en l'àmbit de l'autogovern. Si el PSOE fa això, la legislatura continuarà.

Si Illa és investit tindrà la capacitat de desmuntar les palanques bàsiques de la nació. Cap força independentista ho pot justificar

Què ha de fer Junts, a Catalunya i a Madrid, si el candidat del PSC, Salvador Illa, és investit president de la Generalitat?
A Catalunya, Junts haurà de fer d'oposició i haurà de demanar explicacions a aquells que hauran fet possible la investidura d'Illa. Com a president, i a base de geometria variable, Illa pot fer una desconstrucció important de moltes de les polítiques que ha anat construint el catalanisme els últims 40 anys a Catalunya. Per tant, seria una contradicció bastant difícil d'explicar que una força que es reclama catalanista, una força que es reclama independentista, facilités la investidura de Salvador Illa. Jo no ho entendria. Li donaria massa capacitat per desmuntar les palanques bàsiques de la nació. I això és evident que cap partit independentista no ho pot justificar.

I què hauria de fer Junts a Madrid, en cas d'una investidura d'Illa?
Ho va explicar el president Puigdemont i em remeto a les seves paraules després de les eleccions catalanes. Junts a Madrid ha de treballar pel compliment de l'acord de Brussel·les, que és l'acord que defineix les relacions entre els diputats de Junts a Madrid i el govern d'Espanya.

La idea de Puigdemont és només estar en un càrrec institucional si és el de president. No vol dir que es retiri de la política

Què en pensa de la decisió de Carles Puigdemont de retirar-se de la política si no és investit president de la Generalitat?
Jo mai l'he interpretada en termes de retirar-se de la política. El que va dir és que només tenia sentit ocupar un càrrec institucional si era el de president de la Generalitat. Jo comparteixo aquesta idea. Tindria poc sentit que es posés a fer de cap de l'oposició. Per tant, la idea del president és només estar en un càrrec institucional si és el de president. No vol dir que es retiri de la política. Però és que, a més, hi ha una altra dada claríssima: en aquest moment l'independentisme en l'àmbit dels partits només té un líder, perquè després del resultat electoral de la CUP i el d'ERC, el lideratge en aquests altres espais polítics està per definir. Per tant, ara mateix hi ha un líder en l'independentisme, és Carles Puigdemont. És la llista que va millorar el seu resultat, que va treure 100.000 vots més que l'any 2021, el líder de la qual ha quedat reforçat. Igual que deia que el càrrec institucional que li correspon és el de president, de la mateixa manera dic que el seu lideratge avui és més fort que ahir. Per tant, l'ha de continuar exercint. Però això no vol dir que estigui en un càrrec institucional. Ell pot liderar l'independentisme de moltes maneres. 

Tornant a ser candidat una altra vegada a les properes eleccions?
Jo crec que amb el que he dit m'he explicat de manera més que suficient.

A Europa és incomprensible que hi hagi membres d'un govern pacífic i democràtic a l'exili

Aquesta legislatura hi ha hagut exiliats catalans al Parlament Europeu. Com ha afectat això la imatge d'Espanya?
Doncs malament, tan malament que han hagut d'acabar cedint davant de la nostra pressió i acceptant una llei d'amnistia. Nosaltres érem al cor de les institucions europees i la gent veia uns membres d'un govern pacífic i democràtic a l'exili. És incomprensible això a l'Europa del segle XXI, tant és si és de dretes com d'esquerres, la gran majoria del Parlament Europeu no podia entendre que fóssim víctimes d'aquesta persecució penal i, per tant, al govern espanyol el deixàvem en una situació molt incòmoda. Per tant, des de l'exili hem contribuït a posar les bases narratives de l'amnistia. I després, Junts ha posat la causa directa de l'amnistia, que són els seus set vots al Congrés dels Diputats. Tothom sap que l'amnistia s'ha aprovat quan els vots de Junts han sigut necessaris per al PSOE i, per tant, és en aquest sentit una doble contribució per aconseguir l'amnistia, la que hem fet primer des de l'exili i després Junts al Congrés dels Diputats.

I, com a diputat independentista, quina relació han mantingut amb els eurodiputats unionistes? Se saludaven pels passadissos de la Cambra?
Jo tinc amb molts d'ells una relació cordial. Un cop hem tingut l'amnistia ha sigut tot més fàcil. Perquè quan t’estan intentant tancar a la presó, o quan algú calla quan et volen tancar a la presó de manera injusta, injustificada i il·legítima, doncs també és més difícil intentar fer com si res. Quan ells són còmplices de la persecució, tampoc pots caure en l'error de normalitzar la relació com si no estigués passant res. Un cop hem guanyat, han hagut de rectificar —perquè l'amnistia és una gran rectificació de l'estat espanyol, un reconeixement que tota aquesta persecució penal és inacceptable— tot es fa molt més fàcil. I llavors, les relacions personals poden fluir de manera encara més clara. Però jo sempre m'he saludat i he parlat als passadissos del Parlament Europeu amb gent com el José Manuel García Margallo, per exemple, i és del PP. També he de dir que és una excepció amb l'actitud, sobretot, dins del PP europeu. Però també he tingut una relació relativament cordial amb en Jordi Cañas, evidentment som als antípodes en la majoria de qüestions; amb diputats del PSOE, la relació és cordial. Hem intentat parlar com a persones civilitzades i dir-nos el que ens havíem de dir.

El català ha de ser llengua d'ús a tots els efectes en totes les institucions de la Unió Europea?
Rotundament sí. No es tracta només que el puguem parlar al Parlament, es tracta que sigui una llengua igual que qualsevol altra llengua oficial de la Unió. De fet, és l'única gran llengua europea que no és una llengua oficial. És una anomalia absoluta. I la resoldrem, i serà una llengua oficial. Ho serà gràcies a Junts, perquè és Junts qui pot arrossegar el govern espanyol a fer tots els deures que encara no ha fet per aconseguir aquest acord per unanimitat dels 27 estats perquè el català pugui ser oficial.

El govern espanyol, que es nega a reconèixer Kosovo, reconeix l'autodeterminació de Palestina. I la del Sàhara? I la de Catalunya i el País Basc?

La Unió Europea hauria de reconèixer Palestina per resoldre el conflicte amb Israel?
Tot el que acosti a la solució dels dos estats, que és l'única possible, que és la de les Nacions Unides, que és la que defensem des de Junts, benvingut sigui. Ara bé, dues consideracions, tot el que faci la Unió Europea en relació a Israel es regeix, com totes les qüestions de política exterior, per la regla de la unanimitat. Per tant, primer són els estats, no la UE, qui reconeixen un altre estat. I hi ha una polarització molt gran. Països com Alemanya encara estan en el paradigma de la culpabilitat històrica i no tenen cap predisposició a fer res que pugui ser llegit com una pressió excessiva al govern israelià. Per tant, estem molt lluny que la UE tingui la unanimitat necessària per prendre decisions d'aquesta naturalesa. En segon lloc, hem de denunciar la hipocresia del govern espanyol, que s'està negant des de fa temps a reconèixer Kosovo, que ha fet un gir inexplicat en relació al poble sahrauí... L'autodeterminació de Palestina, sí, i la del Sàhara, no? Ens ho poden explicar millor? I l'autodeterminació de Catalunya i del País Basc? La doble vara de mesurar del govern espanyol en aquesta qüestió és molt inquietant i nosaltres el primer que fem és reclamar-li coherència. Si vol parlar del reconeixement de l'estat palestí, de l'autodeterminació de Palestina ens sembla molt bé, però li exigim que alhora faci el reconeixement de totes aquestes altres autodeterminacions.

Torna a haver-hi guerra a Europa. La UE ha estat incapaç d'evitar la guerra a Ucraïna o n'ha estat directament responsable?
No. La responsabilitat de la guerra és de Rússia, és evident. Però també crec que és bo que Europa vagi guanyant autonomia estratègica, que les relacions transatlàntiques entre Europa i Estats Units siguin més horitzontals, que tinguem més autonomia estratègica i que la posició europea a l'hora de gestionar una frontera europea, com la russa, no estigui més condicionada del compte pels interessos dels Estats Units, que en alguns moments són diferents dels nostres. Hem de buscar una posició europea, que no és fàcil, perquè evidentment no és el mateix quan mires la guerra d'Ucraïna sent un país bàltic, que sents l'amenaça allà mateix, que nosaltres, que som a l'altre extrem de la Unió i ens sembla una amenaça més llunyana. Per tant, tampoc no és fàcil construir aquesta posició europea única en relació a Ucraïna, tot i que Déu n'hi do. Perquè s'ha aconseguit acordar les sancions, i s'ha fet una política de refugiats important i s'ha fet aquest suport a l'exèrcit ucraïnès perquè tingui l'armament necessari per defensar-se.

Una Europa que avanci cap a la seva integració, efectivament, ha d’intentar integrar també les seves polítiques de defensa

Cal un exèrcit europeu?
D’entrada cal que els pressupostos de defensa europeus es parlin, perquè ara no es parlen. Ara s'ignoren els uns als altres. I només amb això ja milloraríem molt, ja faríem unes economies d'escala molt importants, uns guanys d'eficiència. Coordinar els pressupostos de defensa dels diferents estats de la Unió Europea ja és, de facto, un pas en la línia de l'exèrcit europeu. Una Europa que avanci cap a la seva integració, efectivament, ha d’intentar integrar també les seves polítiques de defensa. Això necessita una reforma del conjunt de la Unió per fer una UE molt més democràtica, en el sentit que tu puguis elegir de manera directa el president de la Comissió Europea. Per tant, defensa europea, sí, però si això va acompanyat d'una democratització de la Unió.

S'ha de recuperar el servei militar obligatori?
No.

Veu un risc d'una nova guerra mundial amb epicentre a Europa?
No.

Endurir les polítiques d'immigració i de fronteres és l'estratègia correcta per fer front als milers de morts al Mediterrani?
És que aquí hem de diferenciar entre el que són refugiats i exiliats i els immigrants econòmics. Els refugiats i exilats són gent que ve perquè, si no, moririen al seu país. És a dir, els va la vida fugir i venir cap a Europa. Com a refugiats i exilats, hi ha una legislació internacional i hem de ser escrupolosos en el respecte dels drets humans de tots aquests col·lectius. I després hi ha l'emigració per raons econòmiques. Jo crec que totes les persones compromeses amb els drets humans tenim claríssim que el que es tracta és que els canals de la migració econòmica siguin segurs, per començar per als propis migrants, i segurs per als països d'acollida. I que, efectivament, siguin coherents amb les necessitats econòmiques dels països d’acollida. I en això estem. I, a més a més, hem de garantir-ne la integració. És a dir, instruments per garantir-ne la integració, que inclou la integració a dimensió cultural i lingüística, i en el cas de Catalunya clarament.

Hi ha massa immigrants a Europa?
És el mercat de treball qui regula indirectament o directament els fluxos migratoris. El que ha de fer la política és endreçar, ordenar, donar garanties a aquests fluxos. Però també és una mica ingenu pensar que des de la política tu pots fixar la quantitat de persones que vindran o deixaran de venir.

El PP espanyol, amb els seus pactes amb Vox, ha obert les portes a pactar amb l'extrema dreta a Europa

S'ha de pactar amb la ultradreta o s'ha de fer un cordó sanitari?
No s'ha de pactar amb la ultradreta. La tragèdia que tenim ara no és només que la ultradreta creixi, la tragèdia que tenim ara és que la dreta, que fins ara no havia obert mai les portes a pactar amb la ultradreta, ara les està obrint. Ha obert les portes a pactar amb l'extrema dreta el PP espanyol, que on han pogut pactar amb Vox ho ha fet. I ara resulta que la senyora Von der Leyen [presidenta de la Comissió Europea] fa quatre dies en un debat explicava que ella no descarta pactar amb la senyora Meloni [primera ministra italiana], que forma part del grup parlamentari de Vox al Parlament Europeu. Per tant, el drama aquí és que, en comptes de ser el PP espanyol qui es va homologant, és el PP europeu qui es posa a imitar les pitjors pràctiques del PP espanyol. És l'espanyolització del Partit Popular Europeu i això és molt preocupant i molt inquietant.

I a què atribueix el creixement dels populismes i les opcions d'ultradreta?
Això respon a causes molt complexes que s'han d'analitzar molt bé. Jo recomano, amb entusiasme, el llibre La France périphérique, del geògraf francès Christophe Guilluy, un científic social que procedeix de l'àmbit del partit comunista, i intenta fer una anàlisi ben feta de què està passant, que una part de les classes populars franceses es llancen als braços del Rassemblement National. Hem d'entendre bé que hi ha causes estructurals. Hi ha una globalització que ha debilitat les bases industrials de les economies europees i una part de les classes treballadores europees s'han trobat en una situació de precarietat important i, en paral·lel, el sector serveis creix i demana aquesta mà d'obra immigrant que explicàvem abans. Per tant, la immigració creix i aquests sectors populars se senten molt desplaçats, el seu món d'abans ha canviat molt, no tenen la feina que tenien quan les seves economies industrials no estaven a mercè dels mercats globals i no hi havia un percentatge de població nouvinguda tan alt. Això no vol dir que hàgim de ser comprensius amb aquest fet. No pot ser que la gent voti discursos d'odi, antifeministes, negacionistes climàtics. Per tant, és clar que condemnem, només faltaria, el creixement de l'extrema dreta, però des de la comprensió profunda dels processos socials i econòmics que estan explicant aquest canvi electoral, perquè aquests canvis electorals tenen una raó.

Per què hauria d'anar a votar un ciutadà a les eleccions europees?
Doncs hauria d'anar a votar perquè una part importantíssima de les coses del seu dia a dia es decideixen a Brussel·les. Es decideixen al Parlament Europeu, a la Comissió Europea, al Consell Europeu. Les polítiques de lluita contra el canvi climàtic, la política agrícola comuna, el Corredor Mediterrani, la política pesquera, les pimes,... Tot això es decideix al Parlament Europeu. Jo crec que hi ha un gran percentatge de la població que això s'ho sap de memòria. Per tant, per interès.

Quin diputat o diputada d'un altre grup li agradaria fitxar?
Més que fitxar, per a nosaltres, qui ha sigut un exemple, i no era gens un supporter de la causa independentista catalana, però era un europeista de veritat, va ser David Sassoli, que va ser el president del Parlament que, per respecte a la llei, va permetre la nostra entrada al Parlament. És el tipus d'eurodiputat amb el qual a mi m'agradaria compartir moltes coses.

Quin partit votaria que no fos el seu?
És que no veig cap raó per votar un altre partit que no sigui el meu. És un partit obert, plural, divers. És un partit amb tres corrents, amb liberals, amb socialdemòcrates, amb gent d'esquerres. És un fill de l'1 d'Octubre que vol culminar el procés d'independència. Per tant, per mi, és el partit en el qual jo em sento còmode.

Creu que el sou d'un eurodiputat és massa elevat?
Bé, crec que s'han fet uns sous molt mirant els sous que es pagaven als parlaments del nord d'Europa i després s'ha fet aquest sou per a tothom. I, si es compara amb els sous dels parlaments del sud d'Europa, doncs, les diferències són rellevants. Si es compara amb els sous dels parlaments del nord d'Europa no hi ha tanta diferència, perquè en aquells parlaments ja es paguen uns sous molt alts. Però no em semblaria cap atac a la democràcia europea si els sous dels eurodiputats es reduïssin.

No és un tema de si estic a favor o en contra de prohibir els cotxes de gasolina. Ho hem de fer. Anem tard

Està a favor o en contra de prohibir els cotxes de gasolina el 2035?
Ho hem de fer. No és un tema de si estic a favor o en contra de prohibir els cotxes. Jo estic a favor de la ciència. Anem tard. La naturalesa no ens esperarà. Hem de córrer més. Els científics ens diuen que si no anem més ràpid l'escalfament serà irreversible, que no podrem complir els objectius de l'acord de París, que l'any 2050 no aconseguirem la neutralitat pel que fa a les emissions de carboni. I tot això és imprescindible. Per tant, a favor de totes les mesures que ens permetin aconseguir la neutralitat en emissions de carboni. Actuar té un cost claríssim, però el cost econòmic, no només ambiental, econòmic, de no actuar seria molt pitjor. Per tant, no tenim alternativa. Ara, dit això, hem d'insistir molt, molt, en què és bàsic que els costos de la transició verda siguin repartits de manera socialment justa i que es percebi que s'està fent així, que els que més tenen més part d'aquest cost assumeixin. 

La PAC ha tingut més avantatges que inconvenients, però, s'ha dissenyat a mida d'un tipus de propietat agrícola que no és  majoritari a Catalunya

Europa ha perjudicat els pagesos catalans?
No. La Política Agrícola Comuna (PAC) ha tingut més avantatges que inconvenients per als Països Catalans. Això és així a Catalunya i a qualsevol país de la Unió. Però, dit això, s'ha dissenyat la PAC molt a la mida de les grans explotacions, la burocràcia de la PAC, el retard dels pagaments... tot això són proves que està fet molt a mida d'un tipus de propietat agrícola, que no és el que és l'habitual i majoritari a Catalunya. A més, hem de ser molt vigilants i molt curosos amb les polítiques de comerç internacional perquè hem de garantir la reciprocitat d'una manera estricta. És a dir, clàusules mirall per assegurar que les condicions que estem exigint als nostres agricultors també s'exigeixen als agricultors de tots els països amb els quals volem signar acord de lliure comerç. Perquè, si no, sí que estaríem posant els nostres productors en una situació de desavantatge competitiva.

L'energia nuclear hauria evitat que Europa depengués dels gas rus?
Hi ha prou estudis que demostren que Europa pot avançar decididament pel camí de les energies renovables, que l'alternativa als combustibles fòssils han de ser les renovables, que en el mix energètic continua havent-hi encara durant un temps un espai per a la nuclear —hi ha països com França als quals evidentment els costarà molt prescindir de l'energia nuclear plenament d'un dia per l'altre—, però no és l'horitzó cap al qual s'ha d'encaminar Europa. L'horitzó és el de les renovables i és possible generar l'energia que necessita la societat d'Europa i la seva economia a través de fonts renovables. I així ho hem de fer.

La llibertat d'expressió és la base de les nostres democràcies, però el ciutadà té dret a ser informat correctament

S'ha de tancar mitjans de comunicació que publiquen fake news?
Bé, en el tema de la llibertat d'expressió s'ha d'anar amb peus de plom. La llibertat d'expressió és la base de les nostres democràcies, però el dret del ciutadà també és el de ser informat correctament, i hem de veure de quina manera protegim aquest dret, el dret del ciutadà a no ser enredat, a no ser manipulat, a no ser enganyat. Ens hem de prendre totes dues coses igual de seriosament.

La intel·ligència artificial, que la UE ha intentat regular, és una oportunitat o és una amenaça?
Tots els canvis tecnològics des de fa 300 anys —fa més, però ara parlo de les últimes revolucions industrials que ha viscut Europa— tenen les dues cares, sempre, són alhora una amenaça i una oportunitat. Per un cantó substitueixen feines que fins a aquell moment eren necessàries i en aquest sentit és lògic que siguin percebudes com una amenaça, la intel·ligència artificial farà innecessàries moltes feines que avui estan ben remunerades i que fins ara eren imprescindibles. I, alhora, és una superoportunitat perquè genera noves oportunitats de negoci, per tant, noves feines, noves professions... I encara genera una altra cosa la innovació tecnològica, i és que si creix la productivitat, cada vegada podem generar més riquesa amb el mateix temps de treball. O, dit d'una altra manera, podem generar la mateixa riquesa amb menys temps de treball. És a dir, és el debat de la reducció del temps de treball. És molt lògic que ara posem sobre la taula el debat de la setmana de quatre dies, de la reducció dels temps de treball, perquè és una conseqüència natural del canvi tecnològic.

Quin és el repte més important per Catalunya dins de la Unió Europea?
Des del nostre punt de vista, continuar avançant en la internacionalització de la causa catalana. Nosaltres, al Parlament Europeu, defensem els interessos dels catalans, dels diferents sectors econòmics, el Corredor Mediterrani, les pimes, els agricultors... participem en els grans debats europeus, canvi climàtic, política internacional, migracions... amb la veu catalana, amb visió d'estat, sense complexos, amb tota l'ambició del món, quasi com si ja tinguéssim una cadira al Consell Europeu. Però el més important de tot el que hem de fer nosaltres és construir aliances i complicitats a favor del nostre objectiu, que és la independència de Catalunya. Hem vingut al Parlament Europeu a fer entendre a la gent bàsicament dues coses: que Espanya és una democràcia de molt mala qualitat; i que Espanya és violadora de l'estat de dret, igual que Hongria i Polònia. Hem vingut al Parlament Europeu a explicar per què la majoria de la societat catalana és independentista, per què el referèndum de l'1 d'octubre és legítim i per què el nostre objectiu polític és legal. Hem vingut a fer que Europa entengui que el nostre procés és necessari, és legítim, però, sobretot, que hi ha vies legals, que el referèndum d'independència és perfectament compatible amb la legalitat.