Pedro Sánchez havia de ser ahir a Santa Coloma de Gramenet, segons la programació de campanya del Partit dels Socialistes, però resulta que el president del govern espanyol i secretari general del PSOE es va agafar uns dies per assumptes propis, com solen fer els funcionaris aprofitant els convenis avantatjosos de les administracions públiques. I cal dir que els militants no es van quedar amb un pam de nas, al contrari, es van mobilitzar al crit de “¡Pedro, quédate!”, com si es tractés d’un entrenador del Barça. D’altres més impacients deien: “Pedro, vuelve ya”, i entre ells tots es feien la mateixa pregunta: “I tu, què creus que farà?”.
En cancel·lar-se la intervenció del president, els organitzadors del míting van canviar la ubicació i en comptes de fer-lo al Pavelló de la Bastida, van preferir un espai més reduït, el Teatre Josep Maria de Segarra, del carrer Lluís Companys. Van ser massa pessimistes. Tot i faltar l’estrella principal, el teatre, amb capacitat per a 550 butaques, es va quedar petit. Algunes persones ho van seguir dretes o assegudes a terra i van haver d’obrir una sala annexa al segon pis des d’on se seguien els discursos, però no pas en viu, sinó a través d’una pantalla, que resulta poc vibrant.
Segurament, hi hauria hagut més públic si hagués vingut el president del govern espanyol, però la majoria dels que hi van anar ho van fer per pressionar-lo perquè torni. “Pedro, vuelve ya”, cridaven alguns fans, però sí, sí, per pressionar-lo. No per demanar-li-ho, ni suplicar-li, sinó per exigir-li-ho. D’entrada, ho van fer els tres oradors, Núria Parlon, Jordi Hereu i Salvador Illa, tots molt respectuosos amb la persona, però severs amb el polític. Hereu, “orgullós” ministre d’Indústria del govern Sánchez, va cridar: “Pedro, tira endavant!!!” i després, abaixant el to, va expressar la seva convicció que “prendrà la decisió correcta”, la qual cosa deixa prou clar quina és la correcta i quina la considerarà “incorrecta”.
Acabat l’acte, al vestíbul del Teatre Segarra, els simpatitzants s’expressaven amb sinceritat. “Ha de tornar, perquè si no...”, deia una dona. El si no... el va interpretar la seva amiga del costat amb posat i rigor de militant que sap el que es diu, però una mica resignada: “Ell és molt important, però això és un projecte col·lectiu, i si se’n va ara, ens deixa desemparats, i si es queda, tothom dirà que ha estat una maniobra...”. Els que es mostraven més tranquils sobre el que pot passar avui dilluns eren els representants de l’Associació Cultural Islàmica Tajdid. Destacava la seva presència per la indumentària pròpiament àrab i era difícil resistir a demanar-los-hi opinió. “Tot anirà bé”, deia el que semblava tenir més autoritat, per afegir: “Som socialistes de fa molts anys, el 90% de la nostra associació és socialista i ho continuarem sent”.
El míting pròpiament dit tenia per objectiu promocionar la candidatura de Salvador Illa a la presidència de la Generalitat en un dels municipis més socialistes de Catalunya, aspecte destacat pel candidat Illa. “Aquí sempre voteu bé, voteu sempre socialista, gairebé el 50%, i us absteniu quan convé fer-ho, com al referèndum de l’1 d’octubre, que a Santa Coloma s'hi va abstenir el 80%”. El discurs del candidat Illa aportava com a novetat l’anunci d’un pacte de la Generalitat amb els municipis per tirar endavant tants i tants projectes aturats de l’àmbit de l’energia, de l’aigua i de les infraestructures i amb això va quedar molt bé, combinant com sol fer català i castellà, però va cometre una contradicció flagrant quan va reivindicar Santa Coloma de Gramenet com el bressol de la immersió lingüística, quelcom francament prou positiu, però, justament en aquest punt, va i ho va fer dirigint-se a l’auditori... en castellà.