Hereus d’ETA, filoetarres, bilduetarres... Al Congrés dels Diputats i al Senat no es fa gens difícil escoltar aquestes denominacions en seu parlamentària per part de diputats del Partit Popular i de Vox per referir-se a la bancada d’EH Bildu. Des de la tribuna d’oradors, des de la sala de premsa o des dels passadissos. Fa 13 anys que ETA va abandonar les armes i en fa 5 que la banda es va dissoldre com a organització. Tot i això, encara sobreviu en el debat públic, ha servit com a arma llancívola habitual per demonitzar els acords entre Pedro Sánchez i els abertzales i, ademés, se’n multiplica la instrumentalització quan s’apropa una cita electoral. Apareix i desapareix. En aquestes eleccions autonòmiques i municipals, el PP s’ha llençat, una altra vegada, a agitar l’espantall del terrorisme, conscient del paper mobilitzador que té aquesta carta en el seu electorat.
📅 Calendari de les Eleccions Municipals 2023 a Catalunya: quan són, dates clau i candidats
📨 Quan són les eleccions generals del 2023 a Espanya?: possibles dates
Bildu ha inclòs 44 exetarres a les llistes i els populars, en tromba, han ensumat la sang i hi han vist l’escletxa per desgastar el PSOE, a qui acusen d’agenollar-se i lliurar la legislatura als abertzales. L’activació ha estat total perquè han posat tota la carn a la graella empenyent tots els ressorts: Alberto Núñez Feijóo ha endurit el discurs, s’ha arrenglerat amb la melodia decidida d’Isabel Díaz Ayuso i s’ha vist empès pel mestratge indiscutible de José María Aznar. En qualsevol cas, la postura davant de Bildu ha acabat convertint-se en foc amic i ha amenaçat de reobrir ferides internes.
Per una part, la cúpula del PP descarta moure fitxa per il·legalitzar la coalició de l’esquerra abertzale després de consultar els experts jurídics i del posicionament nítid de la Fiscalia, que no ho ha considerat viable. Això ha contrastat amb la insistència de Díaz Ayuso, que té el suport d’Aznar, que s’ha enfrontat a Feijóo reclamant l’activació de la Llei de Partits. “És un pols a Bildu, no al meu partit”, ha dit la dirigent madrilenya aquest divendres a Ràdio Nacional d’Espanya. Des de l’entorn de Génova consideren que aquest enfrontament “és molt cansat” i desvien el focus ràpidament. “Aquí la qüestió és saber si Sánchez trenca amb Bildu -que sembla que no- i si tornarà a pactar amb ells al País Basc i Navarra després de les eleccions -que sembla que sí-“, afirmen fonts del PP a El Nacional.
L’estratègia contra “els hereus d’ETA”
Sigui com sigui, l’estratègia, treballada a partir de la denúncia d’una associació de víctimes, és més vella que l’anar a peu. Amb ETA encara en actiu, José María Aznar l’atiava per castigar Felipe González, Mariano Rajoy per fer tres quarts del mateix amb José Luis Rodríguez Zapatero. Sense morts pel mig, Pablo Casado injuriava els pactes de Pedro Sánchez i ara Núñez Feijóo s’hi fica de quatre peus a la galleda a les portes del 28 de maig. El patró es repeteix en temps de campanya, però no només. L’ús més maldestre va ser, sense cap mena de dubte, amb els atemptats d’Atocha de l’11 de març del 2004. Amb el PP comandant el govern central, Aznar va atribuir a ETA l’acció terrorista reivindicada per Al Qaeda i després, ja a l’oposició, el principal partit de la dreta espanyola ha utilitzat els anomenats “hereus d’ETA” com a arma de confrontació amb el PSOE.
Els missatges s’han multiplicat des que Bildu, a diferència del paper habitual de l’esquerra abertzale a les corts espanyoles, ha decidit canviar d’estratègia i tenir un paper determinant a l’hora de pactar i votar lleis amb el govern de coalició PSOE–Unides Podem. “És l’element distorsionador d’aquesta campanya: Bildu ha optat per formar part de la política estatal i no ser un convidat de pedra, i els seus vots també compten per implementar lleis i això fins ara no havia passat”, explica el doctor en Ciència Política per la Universitat del País Basc, Jonatan Garcia, en declaracions a El Nacional, recordant que les anteriors marques abertzales històricament havien optat per un vot protesta, no votar o directament no presentar-se a les eleccions estatals.
Bildu: sí o no?
L’esquitxada ha enterbolit la campanya electoral i ha aportat una dosi d’agror en la relació entre el PSOE i el Partit Popular. Amb l’obstinació popular per estirar les llistes de Bildu com un xiclet, el laboratori de La Moncloa creu que s’estan cavant la seva pròpia tomba. “Sempre acaben cometen el mateix error perquè es passen de frenada i els torna en forma de bumerang”, expliquen a El Nacional fonts de l’equip de Pedro Sánchez, que tenen clar que la societat espanyola ja ha passat pàgina. “Per molt que pugui incomodar una llista concreta de Bildu, la societat espanyola és molt conscient que ETA ja no hi és. Una utilització tan barroera com aquesta, al final, acaba provocant anticossos a les persones, a qui tracten de ximples”. Però el PP percudeix amb els pactes parlamentaris amb Bildu, que s’ha convertit en un aliat fidel al govern de coalició durant la legislatura en consensos socials, com la llei de l’habitatge. Tot i això, l’entorn del president espanyol recorda que no hi ha cap acord de legislatura signat, ni un document, amb els independentistes bascos.
El cas és que el Partit Popular no paeix que Pedro Sánchez se sostingui, entre d'altres, gràcies a dues forces independentistes basques i catalanes, Bildu i Esquerra Republicana, a qui atribueixen el desig de "destruir Espanya" Després de la retirada dels 7 candidats amb delictes de sang, l’equip de Núñez Feijóo estira aquest element exigint que també s’apartin els 37 restants amb passat etarra i reclamant al PSOE que trenqui tota relació parlamentària. “No ha estat el PP precisament qui ha tret aquest tema”, expliquen fonts de Génova, “el PP només ha traslladat una realitat: condemnats per terrorisme que van en una llista d’un partit que és soci prioritari de Sánchez”.
Al marge d’això, el professor Jonatan Garcia defensa que l’espantall d’ETA encara remou consciències en els sectors més conservadors de la societat espanyola i que això explica per què el PP hi furga al 2023. “El terrorisme encara té rèdit i projecció política per mobilitzar l’electorat que està en pugna entre el PP i Vox”, afirma Garcia, que recorda que és “un discurs sentimental i irracional”, que està construït "fora del País Basc i Navarra” i l’objectiu del qual és “mobilitzar més enllà de les fronteres basques”. Tot i això, reconeix que “no és clau per guanyar unes eleccions”, en les quals estan en joc qüestions relacionades amb les competències autonòmiques i municipals.
ETA aparca el procés independentista
Una de les conclusions del primer tram de campanya electoral és que, a diferència del 2019, l’amenaça del procés independentista ha quedat aparcada de la discussió pública. Com a mínim ha quedat diluït, malgrat que els candidats populars, als seus mítings, recordin els indults, la reforma del delicte de sedició i el de malversació, i que ERC també és un company fidel de Pedro Sánchez. “Tot el que té a veure amb l’autogovern, la independència o la reforma de l’Estat ha quedat paralitzat, bloquejat o estancat perquè ara mateix no serveix per mobilitzar fora de Catalunya”, analitza el doctor Garcia.
Tot i que no s’utilitzi amb la mateixa determinació, se’l posa al mateix sac que les aliances amb Bildu, com a mostra de “la rendició” dels socialistes. D’aquí s’explica que Aznar, aquesta mateixa setmana, comencés a virar i assegurés que, per continuar governant, Pedro Sánchez permetria consultes a Catalunya i al País Basc. "Hem vist el pagament d'un preu a aquest suport, per això s'elimina el delicte de malversació, per això s'accepta el cop d'Estat, i hem vist un altre preu, el blanquejament de Sortu, de Bildu, i el lliurament massiu d'etarres i la sortida massiva d'etarres. Quin és el preu següent si guanyés? Consultes”.