Tal dia com avui de l’any 1897, fa 129 anys, la ciutat de Barcelona formalitzava la incorporació de la vila de Gràcia al seu terme municipal. Inicialment —durant l’època medieval i moderna—, Gràcia havia estat un paratge del nord del terme de Barcelona, dedicat exclusivament a l’activitat agrària (amb diversos masos que explotaven el territori) i amb tres convents (un d’ells el dels Josepets). Però, amb el procés de creació de fàbriques i, posteriorment, d'indústries a la ciutat i al Pla de Barcelona, Gràcia s’havia convertit en el nucli demogràfic i econòmic més dinàmic del país. El 1850 ja tenia 13.000 habitants i ja era un dels deu principals nuclis poblacionals del país. Aquest fet estimularia un moviment identitari que conduiria a la independència municipal.
Durant les dècades immediatament posteriors, la vila de Gràcia va experimentar el creixement demogràfic percentual més important de Catalunya. El 1890, la vila de Gràcia censava 45.042 habitants i esdevenia el segon nucli demogràfic de Catalunya. En aquesta cursa havia superat Reus, que des de mitjan segle anterior era la segona ciutat del Principat. El 1890, Reus en censava 28.780, i passava a la tercera posició. El 1897, quan es va produir l’annexió, la vila de Gràcia havia confirmat aquesta segona posició i censava 61.935 habitants. Reus, en tercera posició, censava 26.752 habitants. Tortosa ocupava la quarta posició amb 26.212 habitants. En aquell mateix any, Tarragona censava 24.973 habitants; Sabadell, 21.113; Lleida, 21.612; Terrassa, 17.890, i Girona, 16.918.