Tal dia com avui de l’any 1870, fa 153 anys, la Vila de Gràcia (en aquell moment la tercera aglomeració demogràfica del país, darrere de Barcelona i de Reus) es rebel·lava contra la llei decretada el govern del general Prim, president de l’executiu espanyol, de reclutament militar forçós d’una part de la població masculina jove. Aquella llei, anomenada popularment llei de quintes, obligava un de cada cinc nois a formar part de l’exèrcit durant tres anys. La mateixa llei havia estipulat que amb el pagament de la quantitat de mil pessetes (l’equivalent actual a quaranta mil euros), el “quintat” quedava lliure de les seves obligacions militars.
A Barcelona, el responsable de l’aplicació d’aquesta llei va ser Eugenio de Gaminde y Lafont, capità general de Catalunya; que va ordenar mobilitzar l’exèrcit contra les ciutats i viles que es resistien als reclutaments forçosos. Quan Gaminde va tenir coneixement que la Vila de Gràcia s’havia rebel·lat contra la llei de quintes, va enviar diverses companyies d’infanteria i d’artilleria, però no es van atrevir a entrar a l’interior del nucli, per la resistència que presentava la població civil. Durant els primers combats, una dona anònima no va deixar de brandar “la Marieta”, la campana de Gràcia que, més endavant, donaria nom a la capçalera d’una popular publicació.
Durant els cinc dies que van durar els combats, els militars van bombardejar insistentment la Vila de Gràcia, i van provocar vint-i-set morts civils i la destrucció de bona part del parc immobiliari de la ciutat. Quan van trencar la resistència, l’exèrcit espanyol es va lliurar a l’infame saqueig de botigues, cellers, obradors, petites fàbriques i cases particulars de famílies de classe treballadora i d’extracció humil. I la dona anònima que brandava la campana, que va resultar ser una àvia de la vila, va ser reclosa al penal d'Alcalá de Henares (Castella). Seria amnistiada per Estanislau Figueres, primer president de la Primera República espanyola (1873).