Tal dia com avui de l’any 1936, fa 86 anys, i en el context de la Guerra Civil espanyola (1936-1939) València, cap i casal, es convertia en la nova capital de la República: acolliria la seu del govern espanyol i de les Corts republicanes. Presidència i els ministeris van ser repartits per diversos palaus de la ciutat i les Corts van ser situades, provisionalment, a l’edifici de l’ajuntament i, poc després, a la Llotja de la Seda. València —que, amb Alacant i Cartagena, seria una de les tres darreres ciutats a ser ocupades pel bàndol rebel— va ser la capital de la República Espanyola durant vint-i-vuit mesos, fins a la vigília de la conclusió del conflicte (30 de març de 1939).
La decisió de traslladar el govern espanyol i les Corts a València va estar motivada per l’evolució de la guerra durant els primers mesos del conflicte. Entre juliol i octubre de 1936, el bàndol rebel havia ocupat àmplies zones de les valls del Guadiana i del Tajo, i de la Serralada Central, i es va fortificar a Guadarrama, Brunete i Toledo (els sectors nord, oest i sud de la rodalia de Madrid), amenaçant la capital espanyola. L’executiu presidit pel socialista Largo Caballero va convenir abandonar Madrid i traslladar el govern a València, perquè la capital espanyola corria el risc de quedar totalment encerclada pels rebels i aïllada de la resta del territori republicà.
Una tercera part d’aquell primer executiu valencià procedia dels Països Catalans. Hi havia quatre ministres catalans: Joan Garcia Oliver (CNT) a Justícia, Federica Montseny (CNT) a Sanitat i Assistència Social —que seria la primera dona que va ocupar un càrrec ministerial en la història espanyola—, Joan Peiró (CNT) a Indústria i Jaume Aiguader (ERC) sense cartera. I dos ministres valencians: Juli Just (IR) a Obres Públiques i Carles Esplà (IR) a Propaganda. Durant aquella etapa la ciutat de València va guanyar molta dimensió i prestigi internacionals, però aquella situació impediria la culminació del projecte d’Estatut d’Autonomia del País Valencià.