Tal dia com avui de l'any 1939, fa 79 anys, les tropes de l'exèrcit espanyol sollevat contra la legalitat republicana ocupaven la ciutat de Tarragona. El dia anterior, 14 de gener, a les vuit del matí, el pregoner municipal feia públic un ban signat per l'autoritat militar de la plaça, el coronel Fernando del Rosal Rico, que ordenava l'evacuació del que restava de la població. La ciutat havia quedat fortament delmada per les lleves forçoses, els bombardeigs de les aviacions dels règims feixista italià i nazi alemany aliats del bàndol franquista, les morts produïdes per les malalties i l’èxode de persones que cercaven refugi a les muntanyes properes a la ciutat.

L'evacuació de Tarragona, un dels capítols més desconeguts de la Guerra Civil espanyola (1936-1939), es convertiria en un dels episodis més tràgics del conflicte en territori català. Les aviacions italiana i alemanya, que en el decurs de la guerra havien llançat 3.800 bombes i havien provocat la mort de 230 persones, van metrallar les columnes de refugiats, indefensos i desarmats, que, amb les poques pertinences que havien pogut arreplegar, es dirigien a Barcelona. Els refugiats escapaven de l’avantguarda de les tropes franquistes, formada per mercenaris magribins, que al Priorat i al Baix Camp havien perpetrat dotzenes de violacions i assassinats.

Refugiats civils republicans de Tarragona / Ajuntament de Tarragona

L'endemà de l'ocupació s'iniciaria un dels capítols més negres de la història de Tarragona. El nou aparell de dominació format per Antonio Iturmendi Bañales, governador civil, Antonio Aymat Jordà, governador militar, José María Fontana Tarrats, cap provincial de Falange, i José Francisco Grego Grego, president de la Diputació, habilitaven el castell del Rei i diversos convents de la ciutat com a penals per a presos polítics. Durant les setmanes posteriors, els militars i paramilitars franquistes van practicar milers de detencions. Es van celebrar 5.321 consells de guerra que acabarien dictant milers de penes de confiscació de béns i de privació de llibertat.

Però la part més tràgica arribaria posteriorment. Molts d'aquells consells de guerra acabarien sentenciant pena de mort. Els mesos posteriors a l'ocupació, els militars i paramilitars sollevats van executar més de 700 persones, paradoxalment pels pretesos delictes de “rebelión y sedición”. La majoria d'aquestes execucions es van perpetrar a la muntanya de l'Oliva, a tocar del cementiri. Al llarg de diversos dies un camió de l'exèrcit espanyol va conduir grups de vint a quaranta persones que eren afusellades de matinada. Així es va forjar una tràgica història que es transmetria oralment i que quedaria gravada per sempre en la memòria dels tarragonins.  

 

Imatge principal: Refugiats civils republicans de Tarragona / Museu MOMA. Fons Robert Cappa. Nova York