Tal dia com avui de l’any 1229, fa 789 anys, les tropes catalanes de Jaume I, comte independent de Barcelona i rei d’Aragó, desembarcaven a la badia de Santa Ponça (a l’extrem sud-oriental de l’illa i, actualment, al terme de Calvià) i iniciaven la conquesta de Mallorca, que culminaria tres mesos i mig més tard amb la presa de Madina Mayurqa (l’actual Palma). Aquella operació militar havia estat acordada un any abans a Tarragona, a casa del comerciant Pere Martell, pels representants més destacats dels estaments del poder del Principat de Catalunya. Les decisions serien ratificades per les Corts de Barcelona el 23 de desembre de 1228. La negativa de les Corts aragoneses a participar en el projecte va deixar l’empresa de la conquesta de Mallorca en mans exclusivament catalanes.

Representacions de la negociació de Tarragona i de les Corts de Barcelona / Viquipèdia

L’exèrcit català de Jaume I estava format per la host reial (l’exercit del sobirà) i les hosts particulars dels principals magnats (nobiliaris i eclesiàstics) del Principat de Catalunya. Sumaven un total estimat de 16.500 efectius, distribuïts entre 1.500 cavallers i 15.000 peons. Les aportacions més destacades van ser les de la mateixa casa de Jaume I; les de les cases comtals de Rosselló, Cerdanya, Empúries i Bearn (vassalles de Barcelona); les de les cases baronials de Montcada, Cervelló, Mataplana i Santmartí; la de l’arquebisbe de Tarragona; les dels bisbes de Barcelona i de Girona, i les dels ordes militars dels templers i dels hospitalers. La participació aragonesa va quedar limitada a la presència de mitja dotzena de nobles que, a títol personal i desvinculats del seu estament, se sumaren a la host de Jaume I.

L’empresa militar per a la conquesta de Mallorca, la seva preparació i execució, és un dels testimonis més eloqüents no tan sols de la independència del Principat de Catalunya, sinó també de la seva posició de lideratge dins el conglomerat polític format per la unió matrimonial de Ramon Berenguer IV de Barcelona i Peronella I d’Aragó.

Imatge principal: El campament de les tropes catalanes a Mallorca, segons una representació coetània / Enciclopèdia