Tal dia com avui de l’any 1714, fa 310 anys, a Rastatt (llavors marcgraviat de Baden i actualment land alemany de Baden-Württemberg), Claude Hector de Villars i Eugeni de Savoia, representants diplomàtics plenipotenciaris, respectivament, del rei Lluís XIV de França i de l’arxiduc Carles VI d’Àustria, pals de paller dels seus bàndols en la guerra de Successió hispànica (1701-1715), signaven l’acord de pau, prolongació del Tractat d’Utrecht de l’any anterior (1713), que posava fi, definitivament, al conflicte. Sis mesos més tard se signaria un tercer tractat (el de Baden), però seria, únicament, per polir certs serrells que havien quedat pendents a Utrecht i a Rastatt.

En aquell acord, Lluís XIV de França retornava a diversos principats independents del Sacre Imperi Romanogermànic, totes les terres que els seus exèrcits havien ocupat en el decurs del conflicte a la riba dreta del riu Rin. I, en nom del seu net Felip V d’Espanya lliurava a l’arxiduc Carles VI d’Àustria, els Països Baixos hispànics —l’actual Bèlgica— (que havien estat la principal despesa de guerra —econòmica i humana— de la monarquia hispànica durant els segles XVI i XVII), les possessions hispàniques de Milà i Màntua, i Sardenya i Nàpols (estats de l’antiga Corona catalanoaragonesa). També va cedir Sicília (estat catalanoaragonès) al ducat independent de Savoia.

Catalunya quedava, definitivament, sola en la guerra, contra l’eix borbònic París-Madrid (les corones francesa i espanyola), fins aquell moment les dues primeres potències del món. No obstant això, francesos i espanyols, tot i que ja havien quedat amb les mans lliures dels diversos fronts del conflicte i van poder esmerçar tots els recursos en la guerra dels Catalans (1713-1714), van trigar —encara— sis mesos a derrotar Catalunya. Després del Tractat de Rastatt, França confirmaria el seu lideratge com a primera potència mundial, però l’Espanya borbònica de Felip V cauria de la segona a la quarta posició, cedint el lloc a les noves potències emergents europees: la Gran Bretanya i Àustria (que, amb el decurs del temps, construirien sengles imperis).