Tal dia com avui de l’any 1748, fa 275 anys, a tres quarts de set del matí, es produïen una sèrie de moviments sísmics que van fer tremolar les comarques centrals del País Valencià: la Costera, la Vall d’Albaida, la Canal de Navarrés, la Ribera Alta i la Safor. L’epicentre d’aquell terratrèmol es va localitzar al castell de Montesa —seu d’aquesta orde al País Valencià—, que, malgrat la solidesa dels seus murs, va quedar parcialment destruït. Pocs anys després, la diada de Tots Sants de 1755, es va produir un segon moviment sísmic al territori, amb l’epicentre localitzat al mateix lloc que l’anterior, que va provocar l’ensorrament d’aquella part dels edificis que havien resistit el terratrèmol de 1748.

A més del castell de Montesa, van quedar especialment afectats els pobles de Sellent (Ribera Alta), Torrent (l’Horta), Vallada (Costera) i Anna (Canal de Navarrés). No hi ha cap recompte de víctimes, però s’estima que aquell terratrèmol podria haver causat unes dues-centes víctimes mortals. Segons les fonts documentals, a Montesa, "quedaron muertos y sepultados Don Joseph Ortell, Prior del Convento, que estaba acabando de decir misa; Don Ignacio Oller, Prior de Alfama; Fray Andres Messeguer, cura de la villa de Onda; quatro Conventuales Sacerdotes; siete Novicios; un Lego; el Organista; y quatro Hombres más (sic) y Fray Rafael Casals, tan maltratado que acabó muriendo después en la villa de Canals”.

Però la ciutat més afectada va ser Xàtiva, que estava en procés de reconstrucció després que el 1707 les tropes borbòniques l’assaltessin i la calcinessin, i deportessin a Castella els supervivents d’aquella massacre. Segons les fonts documentals, “en la Ciudad de San Felipe (el nom que li havia imposat el règim borbònic a Xàtiva, després d’autoritzar la seva reconstrucció i el retorn dels seus veïns supervivents), fue tan terrible el primer terremoto, que les pareció que se hundía el mundo. Las paredes maestras davan baybenes a una y otra parte, y se inclinavan para el suelo: los maderos crugian, se comprimian, y se levantavan en alto los techos y pavimentos, se golperavan las puertas y ventanas”.