Tal dia com avui de l’any 1291, fa 734 anys, les tres grans ordes militars (Temple, Hospital i Sant Sepulcre) que havien conquerit i governat durant quasi dos segles els Estats de Terra Santa (1099-1291), perdien Sant Joan d’Acre, la darrera plaça del regne cristià de Jerusalem. La caiguda d’Acre es va produir enmig d’un paisatge de descoordinació entre les tres grans ordes militars i de males relacions entre aquestes i les potències de l’Europa cristiana. Després de la caiguda d’Acre les tres grans ordes van quedar notablement desprestigiades.

En aquell context de crisi, l’Orde de Temple va projectar la creació d’un Estat propi a partir dels grans latifundis que posseïa en propietat al sud de Catalunya i nord del País Valencià; i van iniciar un procés de concentració parcel·lària que culminaria el 1304 amb la compra del feu dels Anglesola, una família de noblesa lleidatana que tenia el control sobre les valls alta i mitja del riu Millars. Aquella compra es va efectuar per un import de 500.000 morabatins, una autèntica fortuna a l’època només a l’abast de les cancelleries més riques del continent.

D’aquesta forma, els templers unien un ampli territori d’una extensió aproximada de 8.000 quilòmetres quadrats, entre Miravet (al nord) i el desert de les Palmes (al sud) i entre la línia de la costa (a l’est) i Mosquerola (a l’oest). La capital d’aquest Estat seria Culla (actualment, una petita vila de l’Alt Maestrat valencià) i el port principal seria els Alfacs, que ja començava a apuntar la forma que acabaria tenint modernament. Aquest Estat seria la plataforma de llançament d’operacions militars destinades a la recuperació del regne de Jerusalem.

Però quan les notícies d’aquest projecte van començar a arribar a la cancelleria de Barcelona, el rei Jaume II es va inquietar enormement, perquè hi va veure un tap que impediria la continuïtat territorial entre Barcelona i València. Poc després, Jaume II participaria en la maniobra de persecució dels templers. Tot i això, a Catalunya i als països de la Corona catalanoaragonesa els templers no van ser exterminats —a diferència del que passaria a França o a Anglaterra— sinó que la mateixa cancelleria els confiscaria tots els béns, però els procuraria la fugida cap a un discret desterrament.