Tal dia com avui de l’any 1911, fa 111 anys, una tempesta totalment inesperada i de grans dimensions que es va desfermar davant les costes del Baix Maestrat (País Valencià), va provocar el naufragi de diverses embarcacions de pesca (que en aquells moments es trobaven feinejant); i que, tot i els desesperats intents de salvament per part dels veïns de la vila, es va saldar amb un mínim de trenta-quatre pescadors morts. Quan es va produir aquell dramàtic succés; Peníscola era una petita població de 3.500 habitants, dedicada, principalment a la pesca; per la qual cosa aquella massacre va impactar —de forma directa o indirecta— a quasi totes les famílies de la vila.
Segons les fonts documentals, pocs dies abans s’havien produït alguns fenòmens meteorològics que apuntaven la possibilitat de l’arribada d’una gran tempesta. Però, segons les mateixes fonts, aquell fatídic dia es va iniciar amb el cel clar i el mar calmat. Aquesta seria la causa que explicaria el perquè les barques de pesca de Peníscola va sortir a la mar a feinejar amb normalitat. Les fonts revelen que, cap a migdia, el cel es va encapotar amenaçadorament i tot seguit —i durant hores— va descarregar una brutal tempesta sobre la línia de la costa que va provocar una intensíssima i violenta cortina d’aigua, un vent de força huracanada i un onatge de grans dimensions.
En aquell moment, la flota pesquera local de Peníscola estava formada per dos tipus d’embarcacions: els llaüts de set metres d’eslora (que feinejaven prop de la costa i que, amb moltes dificultats, van poder tornar); i els llaüts de dotze metres d’eslora que, generalment, s’endinsaven entre dos i cinc quilòmetres; tots els quals van naufragar. A les tràgiques morts provocades per aquells naufragis, se sumarien els efectes devastadors sobre l’economia de la zona. Aquell temporal va destruir totalment les petites instal·lacions portuàries (les botigues de mar) dels ports de Peníscola, de Benicarló, de Vinaròs i de Sant Carles de la Ràpita.