Tal dia com avui de l’any 1923, fa 95 anys, s’inaugurava oficialment l’estadi del Reial Club Deportiu Espanyol de Barcelona. El nou estadi blanc-i-blau va ser construït en una zona que alternava les residències d’estiueig de la burgesia barcelonina amb els darrers camps de conreu que quedaven al pla de Barcelona. Aquell paratge era conegut amb el nom de la Manigua de Can Ràbia i estava situat al peu de la carretera que, històricament, havia unit Barcelona amb l’antiga vila de Sarrià. Per aquest motiu el nou estadi blanc-i-blau rebria el nom de “Sarrià” o “de la carretera de Sarrià”.

Abans de la inauguració de l’estadi de Sarrià, l’Espanyol havia jugat com a equip local en diversos camps de futbol de la ciutat de Barcelona. En el període entre 1900 i 1911 viuria el periple clàssic de tots els equips de la ciutat, que sovint havien de canviar de terreny de joc. Entre 1911 i 1923 aconseguiria una ubicació estable en qualitat de llogater del camp de futbol privat del carrer de Muntaner, entre els carrers de París, Casanova i Londres, que abans havien utilitzat com a estadi local el F.C. Barcelona i el desaparegut Hispània.

Camp de la Manigua (1923) / Enciclopèdia

La construcció de Sarrià era la culminació d’un projecte del que llavors ja era un dels grans clubs de Barcelona i de Catalunya. Els terrenys van ser adquirits per la família De la Riva per 170.000 pessetes de l’època. La primera pedra es va col·locar el 31 de desembre de 1922 i l’estadi es va construir en tan sols dos mesos. La directiva blanc-i-blava havia projectat un gran estadi amb capacitat per a 40.000 espectadors, que havia de superar l’aforament del coliseu del gran rival local. L’any anterior el F.C. Barcelona havia inaugurat l’estadi de les Corts, en el qual cabien 30.000 espectadors.

Però la fallida de l’empresa constructora va obligar a reduir el projecte inicial, que quedaria limitat a un aforament de 10.000 espectadors. En el partit inaugural l’Espanyol s’imposaria a la Unió Esportiva de Sants, un altre dels clubs grans de la ciutat, per quatre gols a u. El primer gol a Sarrià el marcaria el davanter blanc-i-blau Vicenç Tonijuan (Barcelona 1902-1983). Posteriorment, l’any 1948 sota la presidència de Paco Sáenz, l’estadi passaria definitivament a propietat del club per 5.000.000 de pessetes i seria la seu blanc-i-blava durant tres quarts de segle, fins l’any 1997.

 

Imatge principal: Camp de la Manigua / Unió Esportiva de Sants