Tal dia com avui de l’any 1406, fa 617 anys, es va produir la primera riuada del Xúquer que ha estat documentada, si bé es té constància d’un episodi similar el 1320. Segons les fonts documentals de l’època, el creixement descontrolat del cabal del riu va venir precedit d’un episodi de pluges torrencials que haurien afectat la capçalera del Xúquer (la serra de Conca, a la Corona castellanolleonesa) durant els dies immediatament anteriors. Les mateixes fonts revelen que el riu Xúquer, en el seu tram final (actuals comarques de la Ribera Alta i la Ribera Baixa, a la part central del País Valencià) va assolir nivells mai vistos fins llavors.
Aquestes mateixes fonts revelen que aquella riuada va causar moltes víctimes i una gran destrucció a Alzira i Carcaixent, que en el moment de la riuada eren dues viles en ple procés expansiu, demogràfic i econòmic. Alzira i Carcaixent, fundades durant l’etapa de dominació àrab del territori (segles VIII a XII) sobre una concentració d’explotacions agràries de l’època hispanoromana (segles II aC a V dC), havien estat conquerides pel rei Jaume I (1242) i repoblades amb famílies procedents de Lleida i Tortosa. Quan es va produir la riuada, era una de les principals concentracions demogràfiques del regne de València, rivalitzant amb altres centres propers com Xàtiva o Gandia.
Aquella riuada, que segons les fonts de l’època va ser devastadora, no seria l’última. Segons l’investigador Tomàs Peris Albentosa, des d'aleshores s’han produït un mínim de deu riuades. La de 1475 seria especialment devastadora. Les fonts documentals revelen que, sumant les viles d’Alzira i Carcaixent, van enfonsar unes 900 cases, que eren la residència d’unes 5.000 persones. Però la més recent seria la més espectacular. El 20 d’octubre del 1982, després d’un intens episodi de pluges, la presa de l’embassament de Tous, situada a 30 quilòmetres riu amunt d’Alzira i Carcaixent, va rebentar, va inundar totalment el curs baix del Xúquer i va causar la mort a 40 persones.