Tal dia com avui de l’any 1813, fa 210 anys, el rei Josep I, el primer i únic monarca espanyol de la nissaga Bonaparte, travessava la frontera hispano-francesa per Irun (que en aquell moment formava part de Navarra), i abandonava definitivament el tron espanyol. Josep I havia rebut la corona espanyola del seu germà Napoleó I, emperador dels francesos, que l’havia comprada als reis Carles IV i Ferran VII a canvi d’una sucosa compensació (8 de maig de 1808). Carles IV i Ferran VII passarien a cobrar una pensió anual i vitalícia de quatre milions de francs francesos cadascun. A més, Carles (el pare) rebria la propietat d’un castell al País Basc, i Ferran (el fill) rebria la corona del regne d’Etrúria (l’estat satèl·lit toscà) i una esposa de sang reial.

Josep Bonaparte va ser coronat dos mesos més tard (8 de juliol de 1808) per una representació tan àmplia, o tan irrellevant, com la del primer Borbó hispànic (1700). Part d’aquesta representació promouria una rebel·lió contra el règim legítim. Josep I va arribar a Madrid amb una constitució redactada i aprovada per un grup de notables tan representatius o tan poc representatius com els diputats rebels de les corts de Cadis. Aquest text, anomenat Carta de Baoina, perquè va ser redactada en aquella ciutat, seria la primera carta magna de la història d’Espanya (la primera a ser redactada i la primera a ser sancionada). S’avançava quatre anys a la “Pepa” (la constitució redactada pels diputats rebels, però no sancionada pel rei).

Josep I va encaixar com va poder la decisió del seu germà —Napoleó—, de separar Catalunya del regne d’Espanya, i incorporar-la al Primer Imperi francès. Però es va sobreposar i va ser un rei modern i culte (als antípodes dels Borbons espanyols), que durant el seu efímer regnat va introduir certes reformes que xocaven amb la noblesa latifundista castellano-andalusa, i amb les jerarquies eclesiàstiques. Se’n tornaria a França (13 de juny de 1813), i el seu règim quedaria en els llimbs, a causa de la seva absència i per l’escenari de guerra que enfrontava els rebels (i que tenien el suport de la Gran Bretanya) i el nou exèrcit de la corona espanyola, format per militars que havien jurat fidelitat al nou rei (i que tenien el suport de França).