Tal dia com avui de l’any 1609, fa 414 anys, el rei hispànic Felip III signava el decret d’expulsió dels moriscos del regne de València. La minoria morisca valenciana era descendent de la població autòctona hispanovisigòtica que s’havia islamitzat durant l’època musulmana andalusina (segles VIII a XIII) i de petites comunitats d’origen àrab, iemenita, sirià, berber i tuareg que s’havien establert al país durant la mateixa etapa històrica. Durant la conquesta catalanoaragonesa del territori (1229-1304), el nou poder cristià havia expulsat la majoria de la població musulmana, però la no disposició de prou efectius demogràfics per a repoblar tots els nous territoris, havia forçat la permanència de bosses de població musulmana dins de territori cristià.

Al País Valencià, aquesta minoria musulmana va quedar establerta, principalment, a les comarques de l’interior, dins dels grans latifundis senyorials que el rei Jaume I, durant la conquesta, havia assignat a la noblesa que havia participat en aquella empresa (1229-1304), i en unes condicions jurídiques i econòmiques molt deteriorades en relació amb l’etapa històrica anterior. Aquells musulmans van ser anomenats “moriscos” i van quedar com a pagesos arrendataris en una situació de semiesclavitud. Les relacions amb la nova majoria cristiana sempre van ser tenses, especialment després de la Revolució de la Germania (1519-1523), que va enfrontar les oligarquies nobiliàries i latifundistes de l’interior amb les classes mercantils i populars urbanes.

En aquell conflicte, la noblesa latifundista va reclutar els moriscos per a atacar els revolucionaris agermanats. Però el que en va provocar l'expulsió va ser la relació que mantenien amb l’imperi otomà (el gran rival de la monarquia hispànica pel lideratge a la Mediterrània). Se’ls va acusar, de vegades falsament, de col·laborar amb els corsaris otomans que assolaven i destruïen pobles de pescadors i pagesos situats a la línia de costa. Felip III va ordenar que fossin desnonats de les seves cases i de les seves terres i embarcats, per la força, als ports dels Alfacs (Catalunya) i de Vinaròs, El Grau de València i Dénia (País Valencià). Van sortir cap a l’exili unes 120.000 persones, que representaven la tercera part de la població del país.