Tal dia com avui de l’any 1939, fa 79 anys, la Dirección Provincial de Abastos de Barcelona publicava una ordre que deia textualment: “Todo comerciante legalmente establecido puede y debe entrar en la ciudad las mercancías de comer, beber y arder que crea conveniente. Solo tiene la obligación de hacer la oportuna declaración en el negociado de Estadística de Abastos que reúne y totaliza al día todo movimiento de entradas en los mercados centrales y de distrito, en el matadero, en los almacenes y tiendas de la ciudad no solo a los fines estadísticos, sino a los fines de vigilancia e inspección”.
Aquella ordre es publicava, reveladorament, l’endemà que l’alcalde Miquel Mateu i el concejal de Abastos Aureli Joaniquet haguessin proclamat que l’Ajuntament de Barcelona passava a garantir formalment el cobrament als proveïdors d’aliments, sobretot als productors de farina. Aquella proclama, que havia estat presentada com una operació d’imatge (de compromís amb la lluita contra la precarietat i l’estraperlo), ocultava el veritable propòsit del règim franquista: tenir el control dels canals alimentaris, en un escenari fortament castigat per la precarietat i la infraalimentació, especialment a les zones urbanes, i usar-lo com un instrument de dominació sobre la societat.
Aquest propòsit es confirmaria els dies immediatament posteriors, quan en diverses ordres el règim franquista passava a assumir un rigorós control, específicament, de “la carne, volateria, conejo y caza” i sobre la llet i els seus derivats. Amb el pretext de controlar l’origen i el pes dels articles, durant les setmanes posteriors a la publicació d’aquesta ordre els productors i els comerciants barcelonins serien objecte d’una monstruosa onada d’inspeccions, no exempta d’amenaces i d’agressions, que cobriria amb una capa de terror el comerç d’aliments de la ciutat.
Imatge: El mercat de Sant Antoni de Barcelona, als anys quaranta / Ajuntament de Barcelona