Tal dia com avui de l’any 1149, fa 876 anys, les hosts de Ramon Berenguer IV —comte independent de Barcelona i home principal d’Aragó— i d’Ermengol VI —comte independent d’Urgell— entraven a la ciutat andalusina de Làrida, que, a partir d’aquell moment, passaria a anomenar-se Lleida. La conquesta de Lleida —la principal plaça demogràfica, econòmica i militar de la vall baixa del Segre— es produïa després d’un setge de més de set mesos (març-octubre, 1149). Aquella operació era bàsica per a assegurar el domini sobre el territori de Tortosa i la vall baixa de l’Ebre, conquerides pels catalans l’any anterior (1148), i per a disposar d’una plataforma territorial que, en un futur, permetés l’expansió territorial cap al País Valencià.

Les conquestes de Tortosa (1148) i Lleida (1149) es van impulsar per a impedir la sortida al mar —a través del curs de l’Ebre— del regne d’Aragó. En aquell moment, el rei Ramir II d’Aragó ja havia signat les Capitulacions de Barbastre (1137), en virtut de les quals lliurava en matrimoni la seva filla i hereva Peronella al comte Ramon Berenguer IV, i les Confirmacions d’Ayerbe (1137), en què cedia el govern del regne al seu futur gendre, que, a partir d’aquell moment, esdevenia home principal de l’Aragó. Però, tot i això, Ramon Berenguer IV i el seu vassall Ermengol VI van ocupar aquests territoris (que sempre havien estat en el focus projectiu aragonès) per a assegurar el projecte català cap al sud i evitar temptacions expansionistes aragoneses.

La població musulmana de Lleida —principalment formada per grups indígenes islamitzats durant els quatre segles llargs de dominació andalusina (714-1149)— va ser massivament expulsada (excepte un petit grup, que esdevindria la comunitat morisca local) cap als regnes taifes de València, Múrcia i Granada. Aquella població ja no conservava cap identitat que la connectés amb el passat romanovisigòtic (anterior a la conquesta àrab del segle VIII) de religió cristiana i de llengua romànica. I el buit que van deixar va ser reomplert per repobladors cristians procedents —principalment— dels comtats de Barcelona i d’Urgell (territoris d’Osona, Manresa, Berga, l'Urgellet i la Cerdanya) i en grau més baix dels comtats del Pallars, la Ribagorça i el Sobrarb.