Tal dia com avui de l’any 1524, fa 500 anys, en algunes ciutats de l’Europa atlàntica es van produir grans escenes de pànic, amb l’abandonament sobtat de cases i de comerços i la fugida caòtica de milers de persones cap als turons i elevacions més properes a aquests nuclis demogràfics. Aquells incidents van ser causats per l’anunci de la fi del món que els més prestigiosos astròlegs d’Anglaterra havien profetitzat que es produiria el dia 1 de febrer de 1524, en forma de pluges torrencials i de grans inundacions. Aquella profecia va calar amb molta força perquè les ciutats de les costes de Bretanya, de Normandia, dels Països Baixos, de Dinamarca i del sud i de l’est d’Anglaterra tenien una llarga i sinistra experiència en grans inundacions que, en el decurs de la història, havien provocat milers de morts.

Moltes ciutats d’aquestes costes van viure abandonaments massius seguits de saquejos en mans de delinqüents locals. La ciutat on es van produir les escenes d’histèria més intensa i desordre més caòtic va ser Londres. La capital d’Anglaterra tenia 120.000 habitants. Era la tercera urbs europea, per darrere de París (225.000 habitants) i Nàpols (125.000 habitants) i lleugerament per damunt de València i Sevilla (100.000 habitants i els principals nuclis demogràfics de la península Ibèrica). Segons les fonts documentals coetànies i l’estimació calculada per la investigació moderna, durant la matinada de l’1 de febrer de 1524, unes 20.000 persones van abandonar precipitadament Londres (quasi el 20% de la població); principalment, els veïns dels barris situats a l’areny del riu Tàmesi, entre el Palau de Westminster a l’oest i la Torre de Londres a l’est.

Les Letters of denization (les cartes de naturalització) registrades a cavall dels segles XV i XVI revelen que els barris que van patir l’abandonament més gran estaven poblats per comerciants i fabricants d’origen estranger (neerlandesos, bretons, francesos, alemanys, portuguesos, catalans, genovesos, venecians, napolitans, sicilians, etc.) i van ser els més saquejats. Aquella onada de violència tenia l'antecedent d’un episodi idèntic que s’havia produït cinc anys abans, però que tenia una motivació xenòfoba: el pogrom de l’Evil Day de l’1 de maig de 1517. En aquella ocasió, el paper polític que havia assumit la reina Caterina d’Aragó (filla de Ferran el Catòlic i esposa d’Enric VIII d’Anglaterra), que havia intervingut per impedir l’execució dels líders del pogrom, obriria la porta a nous episodis com el que es produiria durant la jornada de “la fi del món”.