Tal dia com avui de l’any 1391, fa 632 anys, a Barcelona, es produïa l’assalt al Call de Barcelona, que es va saldar amb 300 persones de la comunitat jueva local brutalment assassinades, el saqueig de la majoria de les cases del barri i la destrucció de bona part del patrimoni familiar dels habitants del barri. Després d’aquell atac, el Call de Barcelona —el més ric i poblat dels països de la Corona catalanoaragonesa i un dels més potents, culturalment i econòmicament, de la Mediterrània— ja no es recuperaria mai més. Molts dels seus habitants, van vendre's les cases, o les restes del que en quedava, i es van dispersar per diversos ports de la península italiana.
Aquell assalt es va produir en un escenari de crisi política i econòmica molt profunda. La devastadora Pesta Negra (1348-1351) havia marcat el principi de la fi del règim feudal, que imperava, pràcticament, arreu d’Europa des dels segles IX i X. El nou model polític que empenyia amb força era de traça preabsolutista. L’estament de la corona —amb els seus tradicionals aliats burgesos— pressionava per trencar el tradicional equilibri de forces propi del règim feudal, en detriment dels altres dos estaments: la noblesa i l’Església. A tot això, s'hi sumaven les constants anyades de carestia alimentària, provocades per la desaparició de mà d’obra productora durant la crisi sanitària.
En aquell context de conflictivitat, la noblesa i l’Església catalanes van abraçar l’onada antisemita que, per motius ben diferents, recorria el sud de la Corona castellanolleonesa, i van promoure diversos pogroms contra la comunitat jueva, que representaven un atac a un dels principals aliats de l’estament de la corona. Durant els pogroms de 1391, el rei Joan I no va ser capaç de defensar els seus vassalls i l’onada antisemita va abastar diverses ciutats dels dominis catalanoaragonesos. Ben al contrari del que havia passat durant el conat antisemita de 1348, que el rei Pere III havia resolt de forma enèrgica, castigant-ne durament els culpables.