Tal dia com avui de l’any 1425, fa 599 anys, a Saragossa, el rei Alfons V el Magnànim (segon Trastàmara al tron de Barcelona), signava un salconduit a favor de Joan d’Egipte Menor i de les persones que l’acompanyaven, que es considera la primera constància documental de la comunitat gitana a la península Ibèrica. Aquell salconduit deia que “com el nostre estimat i devot Joan d’Egipte Menor (el patriarca d’aquell col·lectiu), que amb el nostre permís (el del rei) ha d’anar a diverses parts, entén que ha de passar per algunes parts dels nostres regnes i terres i volem que sigui ben tractat i acollit (...) l’esmentat Joan d’Egipte i els que amb ell aniran i l’acompanyaran (...) siguin deixats anar, estar i passar per qualsevol ciutat, vila, lloc i altres parts del nostre domini amb seguretat”.

La comunitat gitana va mantenir la seva tradició nòmada durant tot el segle XV. Però a partir del 1499, alguns consells municipals van començar a dictar lleis que perseguien aquesta tradició, i a Catalunya es va produir un procés de sedentarització que culminaria amb el naixement d'unes quantes comunitats gitanes locals. A finals del segle XVI i principis del XVII, les més nombroses i actives eren les de Barcelona (situada al Raval), Lleida (situada a l’Hortet de Santa Teresa) i Perpinyà (situada a la parròquia de Sant Jaume). Aquestes comunitats es van dedicar a diversos oficis artesanals, com la fabricació de draps i d’articles de bova (cadires, cistells). En menor mesura, es van dedicar a la compravenda de bestiar de peu rodó (cavalls, mules, rucs) i eren habituals a les fires locals i comarcals del país.

En l’actualitat, la comunitat gitana local percentualment més nombrosa de Catalunya és la de Lleida. Segons les dades l’Associació Cultural Gitana de Lleida, a la capital de la Terra Ferma hi viuen uns 5.000 gitanos, que representen un 3% de la població total de la ciutat i que, en la seva gran majoria, són descendents d’aquella primera comunitat gitana que es va establir a l’Hortet de Santa Teresa a mitjans del segle XVI. A Barcelona, també són molt nombroses i dinàmiques les comunitats gitanes locals del Raval i de l’antiga vila de Gràcia. I a Perpinyà, han estat un referent cultural d’una extraordinària importància: durant les dècades de 1950 a 1980, de forta reculada de l’ús del català a la capital rossellonesa, la comunitat gitana local va ser un bastió de conservació i transmissió generacional de la llengua del país.