Tal dia com avui de l’any 1851, fa 171 anys, a Barcelona; un grup de grans propietaris agraris catalans fundava l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre; que tenia com a objectius la defensa dels seus interessos i el foment de l’estudi de les tècniques agrícoles. Aquella institució va néixer en un context expansiu del sistema econòmic capitalista, impulsat per la Revolució Industrial, i es va articular com un mitjà de protecció del medi productiu agropecuari contra el liberalisme polític i econòmic que estava imposant la burgesia industrial urbana. L’Institut Agrícola Català de Sant Isidre, a través dels grans propietaris rurals del país, reunia el carlisme sociològic del Principat (conservador, monàrquic i tradicionalista).
No obstant això, els diaris constituents de l’Institut revelen que els seus promotors tenien l’ambició d’impulsar un canvi de model al camp català: es pretenia implementar els avenços tecnològics i els coneixements acadèmics per millorar el rendiment de les explotacions i revolucionar la vida rural. Els promotors de la iniciativa van ser l’enginyer agrònom Ramon de Casanova i de Mir (Vic, 1811 – Barcelona, 1875), autor de diversos assaigs agropecuaris; el propietari agrari Josep Maria Despujol i Ferrer de Sant Jordi (Barcelona, 1804 – 1881), pare del furibund antirepublicà i antiobrer Eulogio Despujol; i l’investigador Antoni de Gayolà (? - ?, 1856); que tot seguit passaria a ocupar diversos càrrecs a la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona.
La sessió constitutiva de l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre es va celebrar al Saló d’Agricultura del palau de la Diputació de Barcelona; i va ser nomenat primer president el professor de la Universitat de Barcelona Josep Bertran i Ros (Barcelona, 1795 – 1855), avi del fundador de la Lliga Regionalista i, posteriorment, espia franquista Josep Bertran i Musitu. Durant el seu segle llarg d’existència l’Institut ha estat dirigit per personalitats del món ideològic conservador, i fins i tot reaccionari, català. Van ser especialment combatius amb el Govern de Catalunya quan, el 1934, el gabinet del president Companys va tirar endavant la progressista Llei de Conreus de Rabassa que pretenia acabar amb una subjecció quasi feudal dels pagesos llogaters.