Tal dia com avui de l’any 1812, fa 201 anys, a Quartell (Camp de Morvedre, País Valencià), naixia Josep Polo de Bernabé i Borràs, que, passats uns anys, seria l’introductor del conreu i primer comercialitzador de la mandarina a la península Ibèrica, més concretament al País Valencià i a Catalunya. Polo de Bernabé era propietari de grans extensions de terreny de conreu a les comarques valencianes de la Plana Baixa (als termes municipals de Vila-real i de Borriana) i de l’Alt Maestrat (als termes municipals de Vistabella i d’Atzeneta), que havia heretat del seu pare, Josep Maria Polo de Bernabé i Mundina, i que sumaven una extensió de 3.000 jornals de terra conreable (unes 1.600 hectàrees).

Polo de Bernabé era un entusiasta de les innovacions tecnològiques aplicades als conreus per millorar els rendiments de la producció agrària. I va arrabassar els tradicionals conreus de les seves propietats a la Plana Baixa (vinyes i oliveres) i els va substituir per la mandarina (1856). Polo de Bernabé va introduir aquest conreu amb empelts i amb arbres procedents de les plantacions de mandarines de la Provença (Niça, Toló), de la Ligúria (Gènova, San Remo) i de Sicília (Palerm, Trapani). Aquella iniciativa culminaria amb èxit i passats uns anys (dècades de 1860 i 1870), la producció de mandarina valenciana de Polo de Bernabé arribaria als principals mercats internacionals (París, Londres, Ginebra, Hamburg) amb la seva marca patentada, la primera de la península Ibèrica.

El conreu, producció i comercialització de la mandarina, que es va sumar a l’expansió de la producció i comercialització de la taronja, va representar un abans i un després per a l’economia del País Valencià. L’exportació de la mandarina, juntament amb la de la taronja, es va traduir en una acumulació de capitals que transportaria l’economia valenciana cap a la modernitat (ampliació de ports, creació de banques agràries locals i comarcals, estímul de diversos sectors econòmics relacionats amb l’activitat exportadora). El mateix Polo de Bernabé, que exportava bona part de la seva producció a través del port de Vinaròs, seria el que introduiria el conreu de la mandarina a les comarques catalanes del Montsià i del Baix Ebre.