Tal dia com avui de l’any 1940, fa 82 anys, un escamot format per elements de la Wehrmacht (l’exèrcit alemany), de la Gestapo (la policia política del règim nazi alemany) i del SIMP (la policia política del règim nacionalcatòlic espanyol) assaltaven la casa a l’exili del president Companys, a la població d'Ar Baol-Skoubleg (a la Bretanya, en aquell moment França ocupada) i el detenien juntament amb la seva esposa Carme Ballester i el seu cunyat Francesc Ballester. El president Companys va ser detingut per ordre expressa del general Franco i del ministre Serrano Súñer; que havien donat instruccions a Lequerica, ambaixador espanyol a la França ocupada, per obtenir la complicitat dels nazis en la seva localització i extradició.

El president Companys havia estat l’únic membre del govern català que havia continuat a França després de l’ocupació nazi (25 de juny de 1940). Durant la caòtica retirada francesa al sud del riu Loira, el seu fill Lluïset —que estava intern en una institució psiquiàtrica— s’havia perdut. Tot i que ja feia quasi tres mesos que no en tenien notícies, el president s’havia negat a abandonar França fins a localitzar el seu fill. Va ser precisament durant aquella tensa espera que la Gendarmeria —en aquell moment al servei dels ocupants nazis— va localitzar i identificar la casa del president. Tot seguit a la detenció, va ser conduït a la presó de La Santé, a París, i va ser sotmès a un duríssim interrogatori efectuat, únicament, pel policia espanyol Pedro Urraca.

El president va ser conduït a Madrid el 29 d’agost de 1940 sense cap petició d’extradició. Va ser jutjat sense cap garantia processal i afusellat el 15 d’octubre de 1940 a Barcelona. Es dona la circumstància que Companys és l’únic president europeu elegit democràticament que ha estat afusellat. França i Alemanya ja van demanar disculpes, però Espanya no ho ha fet mai. I es dona també la circumstància que, a la conclusió de la II Guerra Mundial (1945), la justícia francesa va acusar Urraca de crims contra la humanitat: havia saquejat i assassinat dotzenes de famílies jueves que intentaven escapar de l’Holocaust. Espanya mai va entregar Urraca i el va mantenir en nòmina fins més enllà de la promulgació de la Constitució (1978).

També es dona la circumstància que durant l’operatiu de detenció, els policies alemanys i espanyols van escorcollar l'habitatge i van confiscar un fons de 72.000 francs francesos (l’equivalent a uns 500.000 euros) que ni el president ni la seva vídua van recuperar mai.