Tal dia com avui de l’any 1792, fa 234 anys, a París, esclatava un episodi de violència que seria anomenat les Massacres de Setembre. Aquest fenomen es va produir en el context de la Revolució Francesa (1789-1794) i de la invasió d’un exèrcit monàrquic format per diversos principats alemanys (1792), que pretenia restaurar el règim absolutista del rei Lluís XVI. Poques setmanes abans (10 d’agost de 1792), l’Assemblea Legislativa (l’equivalent al Parlament) havia detingut Lluís XVI, l’havia suspès de les seves funcions i l’havia empresonat a la Torre del Temple, juntament amb tota la seva família.
Uns dies abans d’aquell episodi de violència havia arribat a París la notícia que la fortalesa de Verdun havia caigut en mans de l’aliança monàrquica germànica i, tot seguit, un important contingent de joves es van allistar voluntaris per anar a lluitar al front. Però mentre es preparava aquell exèrcit alguns diputats dels partits jacobí i cordelier (republicans radicals centralistes) van fer córrer el rumor que, molts contrarevolucionaris reclosos a les presons (nobles i clergues) havien subornat els carcellers per escapar de la presó i revertir la revolució, aprofitant que París quedava sense defensors del règim revolucionari.
El dia 2 de setembre de 1792, cap a les 14:00 hores, al barri de Saint-Germain-des-Prés, una multitud va atacar un comboi de presoners que era traslladat de la presó de l’Abadia a la dels Carmes i els van assassinar a tots. Entre els reclusos hi havia contrarevolucionaris (nobles, clergues i guàrdies suïssos —la guàrdia del rei—), però també hi havia presos comuns. Durant els dies següents (2 al 6 de setembre de 1792) es produirien els assalts a la resta de presons de París: la Consergeria, la Salpêtriere, el Castellet dels Bernardins, Sant Fermí, la Force i la Bicêtre, que se saldarien amb més de 1.400 morts.
Segons la investigació historiogràfica, cada cop que es va produir l’assalt a una d’aquestes presons, es va formar un tribunal espontani que dictava sentències. Segons la mateixa investigació, aquests tribunals espontanis van alliberar totes les dones (majoritàriament recloses per delictes de robatori o de prostitució) i els presos tancats per delictes de deutes impagats o querelles familiars. Però, en canvi, els contrarevolucionaris (nobles, clergues, guàrdia del rei) i els reclosos pels delictes de falsificació de moneda o d’assassinat van ser executats als patis de les presons o als carrers dels voltants per botxins voluntaris proveïts amb destrals.