Tal dia com avui de l’any 1550, fa 473 anys, el poble de Pollença s’enfrontava i derrotava l’exèrcit del capità corsari turc Turgut Reis, més conegut com a Dragut, format per 1.500 homes. Dragut, que havia desembarcat a Formentor, pretenia capturar la població de Pollença, i vendre-la als mercats d’esclaus del nord d’Àfrica. Però el poble de Pollença, liderat per Joan Mas, els va plantar cara i els va obligar a retrocedir i a embarcar de nou. Aquesta pràctica corsària, consistent a atacar, capturar i vendre la població segrestada, era habitual a l’època. Els corsaris musulmans atacaven i capturaven població cristiana, i els corsaris cristians feien el mateix a la inversa.
Aquell atac no era el primer ni seria l’últim a les costes catalanes, valencianes i mallorquines. Pocs anys abans, diversos pobles del Maresme, del Camp de Tarragona, de la Safor i de la Marina, havien patit atacs que s’havien saldat amb la destrucció de les infraestructures defensives i amb el segrest de dotzenes de veïns que, venuts als mercats d’esclaus del nord d’Àfrica, mai més tornarien amb les seves famílies. I encara pocs anys després es produiria l’atac més devastador. Entre el 30 de juny i el 9 de juliol de 1558, un exèrcit de 12.000 corsaris otomans va desembarcar a Menorca, va assassinar més de 1.000 persones i va segrestar unes 4.000 persones.
Quan es va produir l’atac a Pollença, es donava la circumstància que, uns anys abans (1540) Dragut havia estat capturat pels armadors Dòria genovesos, seguint ordres de Carles de Gant. La República Lígur i la monarquia hispànica tenien una llarga relació que es remuntava a l’època en què els genovesos havien estat els grans aliats de la corona castellanolleonesa (segles XIV i XV), en contraposició a la República de Venècia que era la gran aliada de la corona catalanoaragonesa. Però els mateixos genovesos, l’havien alliberat després que Barba-rossa pagués un rescat de 3.000 ducats i es comprometés a no atacar els ports de la República de Gènova (1544).