Tal dia com avui de l’any 1706, fa 317 anys, en el context de la Guerra de Successió hispànica (1705-1715), un estol de l’aliança internacional austriacista, format per trenta-cinc naus angleses i neerlandeses, se situava davant del port de Palma. En aquell moment, es produiria un formidable avalot popular, liderat per Salvador Trullols i Olesa que reclamaria obrir les portes de la ciutat a les armes austriacistes. La negativa del Consell de Mallorca —governat per les oligarquies latifundistes de l’illa— a cedir a les pressions populars, desembocaria en una guerra urbana.

Els Fets de Palma posen en relleu que a les Mallorques, al País Valencià, i a Catalunya; la Guerra de Successió hispànica no es limitava a un conflicte entre dues nissagues reials en disputa per la corona de Madrid —com sempre ha defensat la historiografia nacionalista espanyola—; sinó que va tenir un claríssim component revolucionari. A Palma (com a València i a Barcelona), les classes populars es van alinear amb el partit austriacista; mentre que les classes oligàrquiques ho van fer amb el partit borbònic. I els fets que es van succeir durant aquella jornada, ho confirmen plenament.

El moviment popular va prendre els carrers de Palma al clam de “Morin els botiflers”; i van atacar i saquejar les cases de súbdits francesos i de membres del partit borbònic local. La reacció del poder no es va fer esperar, i el capità Gabriel de Berga va sortir als carrers amb una companyia de trenta homes a cavall que van carregar i disparar contra la multitud. Berga moriria en el decurs d’aquells combats i l’endemà, el virrei hispànic comte d’Alcúdia es rendia i entregava el poder al cap polític de l’expedició austriacista, Joan Antoni de Boixadors, comte de Savallà.

El component revolucionari del partit austriacista mallorquí es posa, de nou, de manifest amb la llista dels personatges que s’exilien: entre altres el virrei Alcúdia, el bisbe Francisco de la Portilla, i el president de l’Audiència Francesc Ametller. I, també, en la composició del nou Consell de Mallorca. La màxima institució de govern i de representació de Mallorca es va constituir amb l’assistència de tots els representants dels artesans i dels pagesos (la majoria social de l’illa); però, en canvi, només hi va assistir la meitat dels representants de la noblesa latifundista.