Tal dia com avui de l’any 1640, fa 385 anys, a Barcelona, el poble es rebel·lava i assaltava una de les presons de la monarquia hispànica a la capital catalana. En aquell cas seria la que estava situada a la plaça del Blat (en una torre de la muralla romana). L’objectiu d’aquell assalt era alliberar Francesc de Tamarit, empresonat des del 18 de març anterior. Tamarit era el diputat militar, una de les tres personalitats que governaven la Generalitat, juntament amb el diputat eclesiàstic Pau Claris, president del Govern, i el diputat de les viles i ciutats, Josep Fontanella.

El càrrec de diputat militar era designat per l’estament nobiliari del país (la baixa noblesa que havia resistit els efectes de la Revolució Remença del segle XV) amb representació a les Corts Permanents. El diputat militar era la màxima autoritat militar del Principat i tenia la missió de comandar el Reial Exèrcit de Catalunya. Per aquest motiu, el diputat militar se l’anomenaria també conseller-protector. La mateixa figura a l’Anglaterra de l’època tenia la mateixa extracció social i la mateixa missió i se l’anomenava Lord Protector.

Segons el Dietari de la Generalitat, cap a les 10 del matí s’hi van sumar més de 3.000 homes armats amb arcabussos i pedrenyals, que van accedir a l’interior de la ciutat vencent la resistència dels oficials reials del Portal Nou (a l’actual placeta del Comerç). Després d’una estranyíssima successió de fets, el carceller Felip Sorribes va obrir les masmorres on hi havia reclosos Francesc de Tamarit i els consellers del Consell de Cent (la institució del Govern municipal) Francesc de Vergós i Lleonard Serra.

Tots tres havien estat empresonats per negar-se a acatar l’ordre d’allotjar a les cases del país la soldadesca hispànica (els Tercios de Castilla), que robava, agredia, mutilava, violava i assassinava impunement la població civil catalana. Aquells fets —que evidenciaven la mala fe de les autoritats hispàniques en la gestió de la crisi— precipitarien l’esclat de la Revolució dels Segadors (Corpus de Sang, 7 de juny de 1640) i l’inici de la Guerra de Separació de Catalunya (declaració de guerra de Felip IV a Catalunya, de l’1 de setembre de 1640).