Tal dia com avui de l’any 1705, fa 320 anys i en el context de la Guerra de Successió hispànica (1701-1715), a l’ermita de Sant Sebastià, situada en un discret paratge boscós de la parròquia de Santa Eulàlia de Riuprimer (llavors vegueria de Vic i actualment comarca d’Osona), es reunien els representants més destacats del clandestí partit austriacista català amb alguns delegats de les potències que formaven l’aliança internacional austriacista. El partit austriacista català era una organització perseguida pel règim borbònic, però tenia el suport de la part majoritària de la societat catalana de l’època.
Durant la reunió es va acordar que el clandestí partit austriacista català posaria en pràctica una sèrie de maniobres per a prendre el poder a Catalunya: expulsaria el virrei hispànic Fernández de Velasco del règim borbònic; reclutaria i armaria 6.000 efectius (infanteria, cavalleria i artilleria) per al Reial Exèrcit de Catalunya (que, des del final de la Guerra de Separació —1652—, només era efectiu en temps de guerra); facilitaria el desembarcament de Carles d’Habsburg i de les tropes angleses i neerlandeses que l’acompanyarien; acomiadaria Felip V com a comte de Barcelona (i home principal de Catalunya), i negociaria corts i nomenaria l’austríac al seu lloc.
Aquell acord es ratificaria quatre setmanes després, a Gènova (20 de juny de 1705). En aquella segona reunió, els representants del partit austriacista català, Domènec Perera i Antoni Peguera, es van entrevistar amb el representant de la reina Anna I d’Anglaterra, el comerciant anglès Mitford Crowe, que en la documentació catalana de l’època se l’identifica amb el sobrenom de l’ocell i que tenia un gran coneixement de la realitat social, política i econòmica de Catalunya perquè havia estat fabricant i exportador a Catalunya. Crowe, en nom d’Anglaterra, li va reconèixer a Catalunya la categoria de subjecte polític amb capacitat per a decidir el seu futur.