Tal dia com avui de l’any 1705, fa 317 anys, en el context de la guerra de Successió hispànica (1705-1715), el Dietari de la Generalitat consignava que el govern de Catalunya havia organitzat per al vespre d’aquell dia diverses celebracions institucionals i populars a la ciutat de Barcelona “per l'alegre notícia d'haver-se posat la ciutat i regne de València baix el suau i amabilíssim domini del rei nostre senyor (referit a Carles d’Habsburg), que Déu guardi”. Aquelles celebracions estaven previstes a l’interior del Palau de la Generalitat i a l’exterior de la plaça Reial i del Portal de Mar (actual pla de Palau).
Barcelona havia estat la primera ciutat peninsular que havia repudiat Felip V. Havia estat després que el majoritari partit austriacista català hagués pactat amb Anglaterra la incorporació del Principat a l’aliança internacional antiborbònica (Pacte de Gènova, juny de 1705). Després del desembarcament de l’exèrcit aliat (Montgat i Badalona, agost de 1705) i de la revolució popular de Barcelona, que va foragitar els borbònics i va obrir les portes als aliats (octubre, 1705); Carles d’Habsburg havia jurat les Constitucions de Catalunya i havia estat proclamat comte independent de Barcelona i sobirà de la corona catalanoaragonesa (Barcelona, 9 de novembre de 1705).
Mentrestant, el general Basset, cap de la infanteria de marina catalanovalenciana que havia contribuït a la conquesta aliada de Gibraltar (agost de 1704); havia desembarcat a Dènia (agost, 1705) i havia encès la revolució austriacista arreu del País Valencià. En aquest punt és important destacar que aquell moviment va tenir un component revolucionari molt important representat pels maulets, combatents voluntaris d’extracció humil enfrontats als barons senyorials i a les seves hosts de matons, que des de la derrota de les classes populars a les Germanies (segle XVI) practicaven un règim de dominació i de terror amb la complicitat del poder hispànic.