Tal dia com avui de l’any 1640, fa 383 anys, a Ceret (comtat de Rosselló, Principat de Catalunya), es reunien els representants dels governs català i francès i pactaven uns acords mínims de col·laboració, que serien anomenats Pacte de Ceret, i que marcarien l’inici de la Guerra de Separació de Catalunya (1640-1652/59). Aquells pactes van ser negociats i signats per Ramon de Guimerà i Francesc de Vilaplana (nebot del president de la Generalitat Pau Claris) i per Armand du Plessis (nebot del cardenal Richelieu, ministre plenipotenciari de la monarquia francesa). Per aquest motiu, aquest tractat va ser anomenat “Pacte dels nebots”.

Aquell pacte va ser iniciativa personal del president Claris, i es va produir tres mesos després del Corpus de Sang (7 de juny de 1640), inici de la Revolució dels Segadors i punt culminant de la crisi catalanohispànica originada pels crims que la soldadesca hispànica havia comès contra la població civil catalana. La jornada del Corpus de Sang s’havia saldat amb la mort del virrei hispànic i de diversos jutges de la Reial Audiència. El president Claris havia ordenat una investigació, però tot apuntava a un crim de falsa bandera. El 3 de setembre de 1640, el rei hispànic Felip IV declarava formalment la guerra a Catalunya, entre altres coses “por haber dado muerte al virrey”.

No obstant això, en aquell moment, els representants polítics catalans encara alimentaven l’esperança que el rei hispànic recularia i ordenaria la retirada dels Tercios de Castilla que, amb el pretext de la guerra contra França (1635-1659), ocupaven Catalunya. La investigació del professor Simón i Tarrés, de la UAB, revela que la cancelleria hispànica estava dividida, però finalment es va imposar l’ala dura, liderada pel comte-duc d’Olivares, i la guerra va esdevenir inevitable. El novembre de 1640, 25.000 tercios comandats pel sanguinari marquès de los Vélez van ocupar Catalunya amb el propòsit de convertir-la en una província de Castella.

Però van ser derrotats a Montjuïc per l’exèrcit catalanofrancès (26 de gener de 1641), que havia estat format poc abans en virtut del Pacte de Ceret. El 19 de setembre de 1641, Catalunya i França signaven el Pacte de la Péronne, que era la confirmació dels pactes de Ceret. A la Péronne es confirmava que Catalunya era un país independent, però que compartia la figura del sobirà amb Navarra i França en la persona del rei Lluís XIII. S'hi deia que els lloctinents del rei francès tindrien un poder limitat i serien simples representants de la corona subordinats als Braços Estamentals. I s'hi deia que els comtats de Rosselló i Cerdanya mai no serien alienats de Catalunya.