Tal dia com avui de l’any 1973, fa 50 anys, a Santiago (Xile), moria el diplomàtic Ricardo Reyes Basoalto, més conegut com a Pablo Neruda, poeta i Premi Nobel de Literatura (1971), que havia jugat un paper decisiu per salvar la vida de 2.500 exiliats republicans, bona part dels quals eren catalans. En aquell moment, Pablo Neruda era ambaixador de Xile a París (amb anterioritat havia estat cònsol xilè a Barcelona). Ja havia esclatat la II Guerra Mundial (01/09/1939) i pocs mesos després, l’exèrcit de l’Alemanya nazi ocuparia França (juny, 1940) i perseguiria brutalment els exiliats republicans. El principal damnificat d’aquella persecució seria el president Companys.

En aquell dramàtic context històric, va sorgir la figura de Pablo Neruda, que aprofitant el compromís que, mesos abans, el govern de Xile havia adquirit amb el darrer govern de la desapareguda República espanyola (l’acolliment de 2.500 refugiats), va noliejar (amb els seus propis recursos i amb els de les organitzacions de solidaritat dels països del Con Sud) un vaixell per transportar aquest contingent a Xile. Va aconseguir llogar el Winnipeg, un mercant de bandera francesa propietat d’una naviliera de Le Havre (Normandia-França), que es va adaptar per a aquesta missió. El 4 d’agost partia de Puillac, prop de Bordeus i el 3 de setembre arribava a Valparaíso.

Durant la travessia, es van produir a bord situacions d’extrema tensió, que reproduïen, a petita escala i a alta mar, els conflictes polítics que havien marcat l’efímera història de la II República espanyola. Segons els testimonis dels mateixos tripulants del Winnipeg, superat el canal de Panamà i mentre el vaixell navegava per les costes de l’oceà Pacífic, aquella escalada de tensió va culminar amb un enfrontament molt violent entre els passatgers, que va culminar amb l’intent dels espanyols (que eren majoria) de llançar per la borda els catalans (que eren minoria). Finalment, es va crear una mena de cordó de separació que impediria una tragèdia.

Neruda es va responsabilitzar del procés de selecció de les persones que van ser embarcades. Va prioritzar els reagrupaments de famílies disperses per diversos camps de refugiats i les criatures que havien quedat orfes. Anys més tard algunes d'aquestes persones assolirien un paper destacat en el món cultural i empresarial del país d'acollida. És el cas dels catalans Montserrat Julió (actriu, escriptora i directora de cinema i teatre), Miquel Cunillera (metge), Roser Bru (pintora i gravadora) o Josep Balmes (pintor). Quan, anys més tard, Neruda va ser guardonat amb el Nobel de Literatura, declararia que el Winnipeg va ser el millor poema de la seva producció.