Tal dia com avui de l’any 1751, fa 272 anys, a Tarragona, obria portes la Cereria del carrer de la Merceria, que en el decurs del temps s’acabaria anomenant Casa Corderet. Aquest nom tenia un origen clarament popular, i es devia a una fornícula situada a l’interior (al damunt de la porta de separació entre la botiga i l’obrador) que contenia la figura del corder pasqual amb el bàcul. Des d’aquella data, fa gairebé tres segles, ha obert tots els dies, i en l’actualitat és la botiga més antiga de Catalunya, oberta ininterrompudament, situada al mateix indret on es va obrir, i que conserva quasi tots els elements de l’època iniciàtica. Tot i això, alguns documents apareguts recentment apunten que el taller de cereria podria haver obert el 1631.

Quan Casa Corderet va obrir portes, la cera era el sistema d’enllumenat de les classes privilegiades, mentre que les classes humils s’enllumenaven amb oli. Durant la segona meitat del segle XVIII i tot el segle XIX, Casa Corderet va ser el proveïdor d’espelmes i de ciris de l’Arquebisbat, per l’enllumenat del Castell del Patriarca (palau arquebisbal), de la Catedral, i de tots els temples de la ciutat. També va ser el proveïdor habitual de les cases de l’oligarquia urbana (noblesa i burgesia local). La Casa Corderet va ser, també, la primera botiga de la ciutat que va organitzar l’espai seguint l’innovador model que venia de França i de la península italiana: una part destinada a obrador, i una altra part destinada, exclusivament a la venda.

També va ser la primera botiga de la ciutat que va obrir amb aparadors. Els seus actuals aparadors, que són els mateixos del dia de l’obertura, són els més antics de Catalunya i entre els tres més antics d’Europa. El mateix passaria amb els taulells, les lleixes i la policromia de les parets i del sostre. Durant els quasi tres segles de la seva existència, la Casa Corderet ha tingut un paper molt important en la vida social del veïnat. El seu celler soterrani, que és una part d’una de les voltes del Fòrum Provincial romà i al qual s’accedeix a través d’una porta secreta, va servir com a refugi durant la tràgica ocupació napoleònica de la ciutat (1811) i durant els bombardeigs de les aviacions nazi alemanya i feixista italiana sobre Tarragona (1937-1939).