Tal dia com avui de l’any 843, fa 1.180 anys, a Verdun (llavors, Imperi Carolingi; actualment, República francesa), els tres fills de l’emperador Lluís el Pietós —fill i successor de l’emperador Carlemany— es repartien l'herència de l’avi. En aquell acord, anomenat Tractat de Verdun, Lluís es va reservar els territoris a l’est del riu Rin i al nord dels Alps (el trencaclosques alemany que, més endavant, esdevindria el Sacre Imperi Romanogermànic); Lotari es va adjudicar un corredor territorial entre els mars del Nord i Mediterrani, que abastava els Països Baixos, la Borgonya, la Provença i la Llombardia; finalment, a Carles li van correspondre les regions a l’oest dels rius Mosa, Saona i Roine. La Marca de Gòtia (l’extrem meridional de l’Imperi Carolingi), amb els comtats catalans, va quedar per a Carles, que es convertiria en el primer rei de França.

El tractat de Verdun posava fi al projecte de Carlemany, consistent a restaurar el vell Imperi romà. Del resultat d’aquella partició en sorgirien dues potències amb un protagonisme destacat a la història europea dels segles a cavall de l’any 1000: el regne de França i el Sacre Imperi Romanogermànic. Però fins passats vuit segles (segle XVI) no seria possible un nou intent d’unitat europea, en aquest cas a mans de Carles de Gant (1500-1558), que va reunir el patrimoni de les cases d’Habsburg (Àustria, Tirol), Borgonya (Borgonya, Països Baixos), Trastàmara castellans (Castella i Lleó) i Trastàmara catalans (Catalunya, Aragó, València, Mallorques, Sardenya, Nàpols i Sicília) i que va assolir el títol d’emperador del Sacre Imperi (el conglomerat de principats independents del món alemany).

La Marca de Gòtia (l’arc mediterrani entre els rius Roine i Llobregat) va quedar integrada dins del nou regne de França, i els seus comtes (funcionaris delegats del poder central) van passar a l’autoritat del nou rei Carles. En aquell moment, els comtats gòtics estaven governats per Bernat de Septimània, nomenat pel difunt Lluís el Pietós i molt contestat pels seus abusos de poder sobre la població autòctona. Quan el rei Carles va assumir el poder, el va cessar, però Bernat, amb un grup de fidels, es va resistir fins que va ser detingut i executat (844). Al seu lloc, el rei Carles va nomenar Sunifred, un magnat d’origen visigot (autòcton) que, segons alguns investigadors, era fill del comte Bel·ló de Carcassona i seria pare del comte Guifré el Pilós, fundadors de la nissaga reial catalana Bel·lònida que va governar durant més de cinc segles (fins al 1410).