Tal dia com avui de l’any 1603, fa 420 anys, a París, naixia Michel Le Tellier, fill del secretari d’estat Michel Le Telleir III i de la seva esposa Claude Chauvelin. Va seguir els passos professionals del seu pare i va fer carrera a l’administració pública francesa. El 1630 va ser nomenat “Maïtre de requètes ordinaires de l’hôtel du Roi” (cap de l’oficina que filtrava les peticions adreçades al rei, que podien ser queixes o sol·licituds de favors personals). Per exercir aquest càrrec era imprescindible tenir un alt rang social i econòmic. Aquest càrrec estava a la venda, i podia costar uns 100.000 francs (l’equivalent al valor de 20 cases a París); i s’exigia una experiència prèvia de sis anys (tres anys per als fills d’alts funcionaris) en l’exercici d’altes responsabilitats d’estat.

L’any 1642, a l’inici de la Guerra de Separació de Catalunya (1640-1652/59); moria el cardenal Richelieu, ministre plenipotenciari de la monarquia francesa; i Lluís XIII (pare i antecessor de Lluís XIV), nomenava el cardenal Mazzarino; amic personal de Le Tellier. Amb aquest nomenament, Le Tellier va passar a exercir com a secretari d’Estat per als afers militars (1643-1677). I des d’aquesta posició va millorar l’entesa amb Montpalau, ambaixador de Catalunya a París; i va reforçar notablement l’aliança militar francocatalana. Le Tellier i Montpalau van forçar la destitució de La Mothe-Houdancourt, denunciat per la Generalitat perquè es cobrava les soldades saquejant la població civil catalana. Va ser substituït per Harcourt de Lorena.

Harcourt popularment “Cadet la Perla” era descendent dels reis Bel·lònida, que havien regnat al tron de Barcelona entre el 870 i el 1410. Més concretament de Violant d’Aragó (Barcelona, 1384 – Sumur, Anjou, França, 1442), filla de Joan I i a la qual se li havien negat els seus drets dinàstics per la seva condició de gènere. El resultat de la gestió d’Harcourt de Lorena es va fer sentir immediatament: l’exèrcit aliat francocatalà va ser separat (els regiments catalans, dirigits pel general Margarit; i els francesos, directament per Harcourt); i les seves soldades van ser garantides. L’exèrcit aliat va recuperar el control sobre les planes de Lleida i es van endinsar en territori aragonès fins, pràcticament, les portes d’Osca, derrotant repetidament els hispànics.