Tal dia com avui de l’any 1911, fa 112 anys, a València cap-i-casal, naixia Manuel Sanchis i Guarner, que en el decurs de la seva vida es convertiria en un dels filòlegs més destacats del segle XX català. Manuel Sanchis va néixer i va créixer en una família d’ideologia valencianista i durant la seva època d’estudiant va militar a l’associació Acció Cultural Valenciana, que lluitava per a assolir la reconstrucció de la personalitat valenciana.

Va estudiar Filologia a la Universitat de València i posteriorment va exercir la docència en diversos instituts de les Illes Balears i del País Valencià i a la Universitat de València. Va ser represaliat pel règim franquista per la seva ideologia republicana i va ser expulsat de l’associació “Lo Rat Penat” per defensar la unitat de la llengua. Seria autor de La llengua dels valencians on defensava que el valencià és una modalitat dialectal d’una llengua comuna, compartida amb diferents variants a Catalunya i Balears, però mai subordinada o inferior a aquestes.

Però l’aportació cabdal de Sanchis i Guarner a la investigació acadèmica seria la seva teoria sobre l’origen de la divisió dialectal del català. Sanchis va defensar que els dialectes del català s’havien format a partir del substrat preromà, és a dir, de les llengües autòctones anteriors a la romanització i llatinització del Pirineu (segles II aC a V dC). Sanchis va afirmar que aquells sistemes lingüístics autòctons acabarien substituïts pel llatí, però que en cada lloc la societat local adquiriria la llengua de Roma amb les particularitats fonètiques de la llengua ancestral.

Això explicaria que el català, en el seu procés formatiu (segles VIII i IX), va adquirir una fonètica pròpia al Pirineu oriental (que era una societat d’arrel celta, com la de tot l’arc del golf de Lleó), diferenciada de la del Pirineu central (que era una societat d’arrel ibero-basca). El resultat seria el naixement dels dos dialectes principals del català: el central (que, amb el procés expansiu barceloní, es projectaria cap a les planes i la costa nord i central del país) i l’occidental (que, amb el procés expansiu urgellenc, s’expandiria per les valls del Segre i de les Nogueres).

També va explicar que el valencià seria el resultat del procés conqueridor i colonitzador de Jaume I (1232-1276). Aquella empresa s’hauria efectuat, de forma majoritària, amb colons catalans que van exportar la llengua catalana. En aquella massa hi havia un contingent molt important procedent de la Catalunya occidental: i amb la influència de la minoritària comunitat colonitzadora aragonesa, s’hauria forjat el valencià, amb la seva particularitat fonètica.