Tal dia com avui de l’any 1777, fa 246 anys, a Ajaccio (illa de Còrsega, que feia pocs anys que havia estat incorporada al regne de França), naixia Maria Anna Bonaparte, germana petita de Napoleó Bonaparte, més tard (1804) emperador dels francesos. Maria Anna, que de gran va ser rebatejada Elisa —en honor a Elisa de Tir, fundadora i primera reina de Cartago en l'antiguitat—, va ser casada amb Felice Bacciocchi (1797), amic de la família Bonaparte i posteriorment oficial de l’exèrcit imperial francès a la península italiana. Quan es va separar del seu espòs, Napoleó la va nomenar reina d’Etrúria (març, 1809), un estat titella de l’Imperi francès creat sobre l’antic i conquerit ducat independent de Toscana.

Napoleó havia promès aquest títol —que estava vacant des de la conquesta francesa de Toscana, 1801— al rei Ferran VII d’Espanya. Havia estat durant la Conferència de Baiona (maig, 1808) que Ferran VII havia venut la corona espanyola a Napoleó a canvi d’una pensió anual i vitalícia de 4.000.000 de francs francesos, la corona d’Etrúria i el compromís de trobar-li una esposa. Ferran de Borbó, que havia imaginat un regnat plaent a la civilitzada i endreçada Toscana, va esperar infructuosament a Valençay (França), des d'on enviava cartes a Napoleó —el felicitava pels seus èxits militars a Espanya i li recordava el pacte de Baiona—, que serien la riota de la cancelleria de París —l’emperador les llegia en veu alta davant dels seus col·laboradors.

Segons alguns investigadors, els Bonaparte de Napoleó eren descendents dels Bonapart d’origen mallorquí, que havien viscut a Còrsega a principis del segle XV —durant la darrera etapa de dominació catalana de l’illa— com a representants de la cancelleria barcelonina. Segons els mateixos investigadors, després que es produís la conquesta genovesa de l’illa i l’execució del governador catalanoaragonès Vicentello d’Ístria (1434) i que el comte rei Alfons el Magnànim abandonés al partit procatalà de Còrsega a la seva sort, els Bonapart s’havien exiliat durant dues generacions al ducat independent de Toscana, i allà s'havien canviat el cognom —de Bonapart a Bonaparte— per a poder tornar a Còrsega sense alçar sospites.