Tal dia com avui de l’any 1601, fa 421 anys, a Fontainebleau (França) naixia Lluís de Borbó i de Mèdici, fill primogènit d'Enric IV (el primer Borbó al tron de París) i de la seva esposa Maria de Mèdici, de la casa ducal de la Toscana. Lluís va assolir el tron de França amb tan sols nou anys d’edat (1610), després que el seu pare hagués estat assassinat per l’integrista catòlic François Ravellac. En aquell moment va ser coronat rei de França, rei de Navarra (era el successor de la nissaga Albret-Foix) i copríncep d’Andorra (en la seva qualitat de rei de Navarra i cap de la casa de Foix-Castellbó).

El 7 de juny de 1640 (diada del Corpus de Sang) es va produir l’inici d’una revolució social i política a Barcelona. A partir d’aquell moment els esdeveniments es succeirien a gran velocitat. L’1 de setembre, Felip IV de les Espanyes declarava la guerra a Catalunya; el 7 de setembre la cancelleria de Barcelona negociava una aliança política i militar amb París; i el 23 de novembre, l’exèrcit hispànic comandat pel sanguinari marquès de Los Vélez, travessava l’Ebre i iniciava l’ocupació de Catalunya. Fins el 26 de gener de 1641, que va acampar al pla de Barcelona, va deixar un camí de mort i de desolació.

En aquell context bèl·lic (les monarquies hispànica i francesa estaven en guerra des del 1635, el cardenal Richelieu —ministre plenipotenciari francès— va convenir amb el president Claris que Catalunya es constituiria en una República sota la protecció de França. El 17 de gener de 1641, el president Claris proclamava la I República catalana. Però la pressió hispànica sobre Barcelona obligaria Claris a sol·licitar ajut immediat a França, moment en el qual Richelieu va aprofitar per modificar els pactes inicials i va forçar que els catalans proclamessin Lluís XIII comte independent de Barcelona.

No obstant això, aquest títol quedava totalment desvinculat de la corona francesa. Lluís XIII va acumular sobre la seva testa quatre títols sobirans i independents: França, Navarra, Catalunya i Andorra. També va ser el primer dels tres Borbons que van jurar les Constitucions de Catalunya (1641). Els altres dos serien Lluís XIV de França (1643) —fill de Lluís XIII— que va ser comte independent de Barcelona durant la Guerra de Separació de Catalunya (1640-1652/59) que va seguir la Revolució de 1640; i Felip V de les Espanyes —net de Lluís XIV—  (1701) que ho va ser fins que les Corts catalanes el van repudiar i van nomenar en el seu lloc Carles d’Habsburg (1705).

Imatge principal: Retrat de Lluís XIII. Font: Queens Gallery. Londres.