Tal dia com avui de l’any 1813, fa 210 anys, a Reus, naixia Josep Maria Pàmies i Juncosa, que en el decurs de la seva vida seria alcalde de la ciutat pel Partit Progressista —dirigit pel general Prim, també fill de Reus—, i es convertiria en el primer edil municipal de la història peninsular que oficiava un matrimoni civil. Va ser el 20 d’octubre de 1868, al saló de plens de l’Ajuntament de Reus. En aquell acte es va oficiar la unió matrimonial entre Pere Estela i Antònia Llurba, ambdós veïns de Reus i molt vinculats als moviments revolucionaris locals de mitjans del segle XIX. En aquell moment, la ciutat de Reus era el segon centre demogràfic i econòmic del Principat i un bullidor social.

Pàmies era fill d’una família de comerciants locals molt ben situada econòmicament, que li va permetre dedicar bona part de la seva vida a l’activitat política. Es va iniciar en els potents cenacles liberals de la seva ciutat, liderats per la burgesia local, i amb vint-i-tres anys i en plena primera guerra Carlina (1836) es va allistar a la Milícia Nacional liberal. Va ser un dels supervivents del combat de Vilallonga (1838), que es va saldar amb la mort de més cent trenta voluntaris liberals massacrats a l’interior de l’església parroquial. Allà va ser on es va fer cèlebre la cita “Fot-li, que és de Reus!”, que va clamar el comandant carlí Ibáñez Ubach, anomenat popularment “el Llarg de Copons”. Cap al 1844 ostentava el grau de comandant de la Milícia Nacional.

Va ser el líder local de la Revolució de 1854, dirigida pels elements més radicals del sector liberal. Aquella revolució pretenia la supressió de la Constitució vigent (1845) que catalogaven d’excessivament contemporitzadora amb el poder de la monarquia, i la reinstauració de Milícia Nacional (abolida pel general Narvaez el 1844 per potenciar el paper de la Guàrdia Civil). Com a alcalde, va impulsar la creació del Banc de Reus (1862), que amb el decurs del temps es convertiria en la primera entitat financera del país. I va ser, també, un dels principals promotors de les línies de ferrocarril Reus-Lleida (1863-1879) i Reus-Salou (1866). I com a prohom ciutadà va impulsar la construcció del Teatre Fortuny (1882).