Tal dia com avui de l’any 1481, fa 542 anys, a Abrantes (llavors regne de Portugal), naixia Jordi de Lencastre, fill il·legítim del rei Joan II de Portugal i net il·legítim dels reis Alfons V i Isabel de Portugal. L’àvia de Jordi era filla de Jaume d’Urgell, el gendre i nebot de Martí I que havia optat al tron de Barcelona en el Compromís de Casp (1412). Poc després Jaume lideraria una rebel·lió contra el resultat de Casp, que havia afavorit Ferran de Trastàmara, i que se saldaria amb la desfeta del seu partit i amb el seu empresonament. Isabel, la primogènita de Jaume, havia estat casada amb Pere de Portugal, fill no hereu del rei Joan I de Portugal.

Jordi Lencastre va guanyar protagonisme durant la dècada de 1490. El seu pare biològic no engendrava descendència amb la seva esposa Elionor de Viseu i va legitimar Jordi per a convertir-lo en el seu hereu. En aquest punt, va ser molt més hàbil que Martí I, el darrer rei de la nissaga Bel·lònida al tron de Barcelona (1397-1410), que havia estat incapaç de culminar la legitimació de Frederic Rizzari, el fill il·legítim del seu difunt fill Martí el Jove. No obstant això, Manuel de Viseu, cosí-germà i cunyat de Joan II es va oposar a aquesta maniobra i va concentrar al voltant de la seva figura un important grup de poderosos, contraris a l’entronització del besnet de Jaume d’Urgell.

Fins a la mort de Joan II (1495), els estaments de poder portuguesos van estar dividits entre els partidaris de Manuel de Viseu (l’aristocràcia militar i latifundista) i els partidaris de Jordi Lencastre (les classes mercantils de Lisboa i de Porto). Aquesta divisió resultava molt paradoxal, perquè a la mort de Martí I (1410), Jaume d’Urgell (el besavi de Jordi Lencastre) havia obtingut el suport de l’aristocràcia militar i latifundista de la Corona catalanoaragonesa. Durant les darreres setmanes de vida de Joan II, la reina hauria aconseguit modificar el testament (si més no, aquesta és la versió oficial) a favor del seu germà Manuel. El 25 d’octubre de 1495 seria coronat com Manuel I.

La investigació historiogràfica moderna veu la intervenció de la monarquia hispànica en el desenllaç d’aquella pugna. Els Reis Catòlics —de la nissaga Trastàmara— van casar la seva filla primogènita Isabel amb Manuel per impedir que un descendent de Jaume d’Urgell es convertís en rei de Portugal i, fins i tot, en algun moment, pogués optar al tron de Barcelona. Poc després vindrien els primers èxits de Manuel I, en l’obertura de diverses rutes atlàntiques, que atraurien a la seva causa els vells aliats de Jordi (les classes mercantils). La causa del besnet de Jaume d’Urgell es dissoldria ràpidament i progressivament fins que va quedar sense cap opció.