Tal dia com avui de l’any 1906, fa 119 anys, a Bisonó (República Dominicana), naixia Joaquín Antonio Balaguer Ricardo, que en el decurs de la seva vida seria tres vegades president de la República Dominicana: 1960-1962, 1966-1978 i 1986-1996. Joaquín Balaguer seria el primer president de la història dominicana d’origen català. En acabar el seu primer mandat (1962), precisament, va ser rellevat per Juan Bosch Gaviño, el segon president dominicà d’origen català, net —per banda paterna— de tortosins. Durant la darrera fase del seu tercer mandat (1994-1996) seria assistit pel vicepresident Jacinto Peynado Garrigosa, net de mallorquins de Palma, per banda materna.
L’avi de Balaguer, Josep Anton Balaguer, havia nascut a Barcelona a mitjan segle XIX i poc després, coincidint amb la crisi financera global de la dècada de 1860, havia emigrat a la, llavors, colònia espanyola de Puerto Rico. A Ponce, un port de la costa sud de l’illa poblat per terratinents sucrers i cafeters catalans, va fer fortuna. Poc després, va desplaçar els seus negocis i la seva família a la República Dominicana i es va relacionar, familiarment, amb les oligarquies de l’illa. Balaguer, futur president, forjaria la seva carrera política a l’ombra del règim dictatorial de Trujillo, sostingut per les oligarquies econòmiques d’origen europeu i pels Estats Units.
En canvi, la història de l’altre president català era radicalment diferent. Joan Bosch era fill de Pepe Bosch Subirats, nascut a la Vega (República Dominicana) en una família formada per Paco Bosch i Cinta Subirats, naturals de Tortosa, que havien emigrat a Amèrica a l’inici de la crisi espanyola de 1898 (la pèrdua de les colònies de Cuba, Puerto Rico i Filipines). Paco, Cinta i Pepe van guanyar una posició benestant com a petits constructors que permetria enviar Joan a estudiar. Posteriorment, Balaguer i Bosch s’enfrontarien en les eleccions del 1966, però l’escenari de violència promogut per les oligarquies econòmiques inclinaria el resultat a favor del primer.