Tal dia com avui de l’any 1596, fa 426 anys, a Alkmaar (Països Baixos); naixia Jan Blaeu que, amb el seu germà Cornelius, seria un dels cartògrafs més prestigiosos de la seva època. Jan i Cornelius eren fills del cartògraf Willem Blaeu (1571-1678), deixeble del cartògraf Abraham Ortelius, considerat el pare de la cartografia moderna. Durant el segle XVII el taller dels Blaeu va rebre encàrrecs de totes les cancelleries d’Europa. El 1604, la Generalitat de Catalunya els va encarregar la cartografia del primer mapa modern del país: el “Catalonia Principatus Novissima et Acurata Descriptio”, editat el 1608.
Willem va morir el 1638, però el taller —que va passar a ser dirigit pels fills— va conservar el nom del pare. Poc després va esclatar la Guerra de Separació de Catalunya (1640-1652/59) i durant el desenvolupament d’aquell conflicte Jan i Cornelius van rebre l’encàrrec de la cancelleria de la Haia (Països Baixos) de cartografiar l’Europa del moment, que havia modificat substancialment les seves fronteres amb relació a l’inici de la Guerra dels Trenta Anys (1618). Aquell mapa —que s’editaria el 1645—, pel seu detall i per la seva precisió seria la principal eina de les diplomàcies que negociaven la pau de Muster (1648) que va posar fi a aquella guerra continental.
En aquell mapa es cartografiava, també, la nova realitat peninsular després de les revolucions catalana (juny, 1640) i portuguesa (desembre, 1640). Les línies frontereres separen, clarament, Catalunya i Portugal dels territoris de la monarquia hispànica. I la línia que separa el Principat i la monarquia francesa és cromada en un to més suau, per a reflectir l’aliança política i militar entre Barcelona i París. Aquest mapa, que el nacionalisme espanyol ha titllat de fals o de manipulat per l’independentisme català, està dipositat a la Biblioteca Digital Hispànica, que depèn de la Biblioteca Nacional d’Espanya i, a l’ensems, del Ministeri de Cultura del govern espanyol.
Imatge principal: Mapa de Jan Blaeu. Font: Biblioteca Digital Hispànica.