Tal dia com avui de l’any 1451, fa 573 anys, a Madrigal de las Altas Torres (Corona castellanolleonesa), naixia Isabel de Trastàmara i d’Avís; que vint-i-tres anys més tard (11 de desembre de 1474) es convertiria en Isabel I, reina titular de Castella i de Lleó. Isabel era filla del rei Joan II de Castella i de Lleó i de la seva segona esposa Isabel d’Avís (filla del conestable —capità general— de Portugal i neta del rei Joan I de Portugal). Quan Isabel de Trastàmara, coronada Isabel I, es va asseure al tron de Toledo, ja feia dos anys que estava casada amb el seu cosí segon, Ferran de Trastàmara i Enríquez, futur Ferran II de Catalunya i d’Aragó (19 d’octubre de 1469). 

Inicialment, ocupava un lloc poc rellevant en la línia successòria. Però els conflictes a la cort castellana la van propulsar fins a una posició privilegiada. El seu germanastre gran, el rei Enric IV, estava immers en un conflicte permanent amb l’aristocràcia latifundista per la seva política autoritària. Mentrestant, la seva esposa, la reina consort Joana de Portugal (cosina de la segona esposa del seu sogre i mare d’Isabel), mantenia una tòrrida relació extramatrimonial amb Pere de Fonseca, besnet del rei Pere I, l’últim monarca de la nissaga castellana Borgonya i, per tant, enemic polític de primer nivell del rei i de la nissaga reial Trastàmara.

Tant les aristocràcies latifundistes com la mateixa Isabel van difondre que el rei Enric IV era impotent; i afirmaven que la seva filla Joana (que havia engendrat amb la seva esposa) no era seva; sinó d’una relació extramatrimonial de la reina (una altra, a més de la ja coneguda amb Fonseca), en aquest cas amb el ministre Beltrán de la Cueva. Per tot això, Isabel li va penjar el mot “la Beltraneja” a la seva neboda, amb el claríssim propòsit de desacreditar-la i apartar-la de la cursa successòria. Joana, seria transitòriament apartada de la successió —en part per la conducta dissoluta de la seva mare—, fins que Isabel es va casar secretament amb Ferran (1469).

El casament de Ferran i Isabel, celebrat a esquenes i contra la voluntat del rei Enric IV, va capgirar tot l’escenari. Isabel va perdre la condició d’hereva que havia guanyat poc abans en desplaçar la seva neboda Joana. I en aquell moment va esclatar la Segona Guerra Civil castellana (1471-1475), que va enfrontar el partit d’Isabel (baixa noblesa, classes mercantils, partidaris de la unió dinàstica amb la Corona catalanoaragonesa i la cancelleria de Barcelona); contra el partit de Joana (aristocràcia latifundista, partidaris de la unió dinàstica amb la Corona portuguesa i la cancelleria de Lisboa). Després d’una cruenta guerra civil assoliria el tron i seria anomenada “reina catòlica”.