Tal dia com avui de l’any 1752, fa 271 anys, a Portici (regne independent de les Dues Sicílies), naixia Gabriel de Borbó i de Saxònia, fill del rei Carles IV de les Dues Sicílies (més tard Carles III d’Espanya) i de la seva esposa Maria Amàlia de Saxònia. Gabriel va ser el novè dels dotze fills de la parella, i des de molt petit va ser situat en segon lloc de la línia successòria del regne de les Dues Sicílies (1752), darrere del seu germà gran Carles i, posteriorment, quan el seu pare va ser coronat rei d’Espanya i va abandonar Nàpols per traslladar-se a Madrid (1760), va conservar aquest segon lloc, però en aquest cas, del tron espanyol, i va adquirir la mateixa condició ordinal del seu altre germà gran Ferran, que havia quedat com a monarca del reialme partenopeu.

No obstant això, la veritable aportació de Gabriel va molt més enllà del fet de ser l’etern cabaler. Gabriel seria l’únic membre de les cases Borbó espanyola i napolitana, dotat d’una extraordinària intel·lectualitat. Seria el veritable Borbó il·lustrat. Segons la investigació historiogràfica, rei va practicar i excel·lir en diverses disciplines acadèmiques i artístiques, com l’arquitectura, el dibuix, la pintura i la música. Va deixar diversos treballs de gran qualitat que, en l’actualitat, estan repartits per diversos museus. I va tenir un paper discret però destacat a la cancelleria de Carles III. A diferència dels seus germans grans Carles IV d’Espanya, que va vendre la corona espanyola a Napoleó (1808), o Ferran IV de Nàpols, que va omplir el seu Consell de Ministres amb els capodifamiglia del regne, Gabriel va demostrar grans aptituds polítiques.

En la seva trajectòria es veu la seva marca en un projecte que es volia anticipar al temps. Conscient que les colònies americanes, tard o d’hora, s’acabarien independitzant, va participar en un projecte liderat per Aranda que consistia a convertir els virregnats colonials espanyols en regnes independents governats per membres de la família reial espanyola, i vinculats a l’antiga metròpoli per llaços polítics i econòmics. Aquesta idea —una mena de Commonwealt— no va reeixir per l’agressiva oposició de l’aristocràcia cortesana de Madrid. Gabriel i la seva esposa van morir poc després (1788), oficialment a causa de la verola. El seu únic fill supervivent, Pere Carles, va ser reclamat per la seva família materna i criat a Lisboa, lluny de la cort espanyola. I les colònies americanes es van independitzar a partir de 1810.