Tal dia com avui de l’any 1841, fa 185 anys, a Aiud (llavors Principat de Transsilvània, estat de l’Imperi Austrohongarès, i actualment Romania), naixia Florence Bàrbara Sass, que en el decurs de la seva vida esdevindria una pionera de les exploracions d’Àfrica i un model per a les dones que posteriorment participarien en les empreses expedicionàries africanes. Florence havia nascut en una família i en una regió de llengua i cultura germàniques. Per aquest motiu, els alemanys sempre l’han reivindicada com una figura de la seva pròpia història.
Durant l’anomenada Primavera dels Pobles (1848), que va enfrontar les tres comunitats nacionals que vivien superposades a Transsilvània (hongaresos, romanesos i alemanys), va quedar òrfena. A partir d’aquell moment, la seva figura es perdria en la nebulosa del temps, fins que a 18 anys (1859) reapareixeria al cadafal del mercat d’esclaves blanques de Vidin (llavors Imperi Otomà i actualment Bulgària). Posteriorment, ella mateixa relataria que seria comprada pel paixà —el governador— otomà local i que en aquell moment començaria la part més romàntica de la seva història.
En aquell mercat d’esclaves hi havia l’explorador britànic Samuel Baker, que en aquell moment tenia 38 anys i que, després d’observar la subhasta, subornaria els guàrdies del paixà i alliberaria Florence. Baker aconseguiria que el cònsol britànic de Constanta (llavors Imperi Otomà i actualment Romania) li expedís un passaport britànic a nom de Florence Bàrbara Finnian (es va transformar en cognom el nom de pila del seu difunt pare, Finnian Sass). En aquell moment, Florence era una jove dotada d’una gran bellesa física que parlava alemany, romanès, hongarès i turc.
Samuel i Florence ja no es van separar mai. Dos anys més tard (1861), van encapçalar la primera expedició europea moderna a les fonts del riu Nil (1861-1865). L’èxit d’aquella expedició els reportaria importants beneficis econòmics i un gran reconeixement social. Al retorn a Anglaterra es van casar (1865) i, tot seguit, liderarien una segona expedició (1865-1869), promoguda pel rei àrab d’Egipte, al Sudan del Sud. En el decurs d’aquestes expedicions, van tenir diversos enfrontaments amb els "caçadors d’esclaus" àrabs i europeus, que atacaven i capturaven les poblacions autòctones.
Aquesta segona expedició també va ser un èxit. Van cartografiar i descriure la regió i van ser els primers a suggerir la creació d’un "corredor britànic" nord-sud entre el Caire i el Cap. El 1874 van retornar definitivament a Anglaterra i es van establir en una gran propietat al comtat de Devon. Inicialment, van tenir certes dificultats per a ser admesos per l’alta societat britànica. De fet, la reina Victòria no els va voler rebre mai. Però amb el pas del temps, se’ls reconeixeria com els pioners de totes les empreses exploratòries al cor d’Àfrica que s’havien produït des de la seva experiència.