L'espectacle de dos ministres gairebé a la mateixa hora oferint dues versions sobre quin era el nivell d'informació del govern espanyol el passat dia 30 de juliol, quan es va produir la invasió de Ceuta, és tan o més preocupant que lamentable. No estem parlant d'algun d'aquests membres del govern que s'asseuen al Consell de Ministres i ningú sap el seu nom, sinó de dos autèntics supervivents des que Pedro Sánchez va arribar al Palau de la Moncloa el juny de 2018. Margarita Robles, ministra de Defensa, al Congrés dels Diputats; Fernando Grande-Marlaska, ministre d'Interior, al Palau de la Moncloa, després del Consell de Ministres. Tan sols uns minuts, menys d'una hora, van separar una intervenció i l'altra i ambdues, contradictòries, van ser en llocs prou importants perquè això no passés.
És evident, per tant, que un dels dos menteix i que l'espectacle és tot menys edificant. Propi d'un govern sense lideratge, a la defensiva i que aparenta caure a trossos. Molts ministres es dessagnen en una gestió ineficaç dels seus departaments, altres es barallen entre ells i, en un tercer bloc, per ara en solitari, Óscar Puente es proposa com a successor de Sánchez i obre la veda contra Felip VI. Hi haurà qui digui que tot això és propi del final d'etapa en què ens trobem, segons les enquestes. Però, com ningú aventura amb certesa un calendari electoral factible, el que ens espera al cap de pocs dies de l'inici del curs polític és el més semblant a un circ.
Molts ministres es dessagnen en una gestió ineficaç dels seus departaments, altres es barallen entre ells i, en un tercer bloc, per ara en solitari, Óscar Puente es proposa com a successor de Sánchez
I, mentre els seus ministres es barallen, Pedro Sánchez guarda silenci. Seria bo que sabéssim qui dels dos menteix i quina és la informació que el president del govern espanyol tenia a través del CNI. La versió de Robles al Congrés ha tingut pèls i senyals. El 29 de juliol, un dia abans de la invasió, funcionaris del CNI, desplegats a Ceuta, havien avisat la Delegació del govern espanyol local. L'advertència era clara: hi havia una convocatòria d'invasió per al 30 de juliol, entrarien nedant i la data triada era per coincidir amb la festa del Tron del Marroc que aquells dies se celebrava no gaire lluny d'allà en l'aniversari de l'entronització de Mohamed VI.
El seu company de govern, que compareixia a la Moncloa —ho farà a finals de setmana al Congrés—, va negar insistentment que hi hagués cap informe que el dia 30 succeiria el que va acabar passant i que cap servei d'informació, ni espanyol ni aliat, albirés res semblant. La versió del ministre de l'Interior sembla clarament, almenys avui dia, la més feble. Perquè, si ho sabia la delegació del govern a través del CNI, amb informe o no, i tenint en compte que depèn del Ministeri de l'Interior, hi va haver negligència? Fa la impressió que els dos ministres estan intentant aixecar un mur que protegeixi la seva actuació, no només per raons polítiques, sinó també judicials. Perquè, de segur, serà allà, als tribunals, on acabarà aquest espinós assumpte.
I per cert, un grup de hackers anomenat Jabaroot ha publicat els noms, número d'identificació personal i altres dades de milers d'agents de les agències d'espionatge interior i policia del Marroc. La informació obtinguda pels hackers, la bretxa més gran de seguretat dels serveis marroquins, podria contenir arxius de Pegasus, segons ells mateixos. Espanyols, per descomptat. Però quins?