Tal dia com avui de l’any 1751, fa 275 anys, a Nàpols (llavors capital del Regne borbònic de les Dues Sicílies); naixia Ferran de Borbó i de Saxònia, novè fill (tercer mascle) dels reis Carles IV de les Dues Sicílies –primer Borbó al tron napolità– i Maria Amàlia de Saxònia. Quan tenia vuit anys (1759), va morir sense descendència el rei Ferran IV d’Espanya; i el pare de Ferran, Carles IV de les Dues Sicílies, germanastre petit del difunt (era fill de Felip V i de la seva segona esposa Isabel Farnese) es va oferir per a ser coronat a Madrid.

No obstant això, les potències europees –que no desitjaven una concentració de poder que trenqués l’equilibri continental– li van exigir que, abans d’acceptar el tron espanyol, cedís la corona napolitana a un dels seus fills. El pare de Ferran, per ser coronat Carles III d’Espanya, es va emportar a Madrid el seu segon fill mascle – també Carles (futur Carles IV d’Espanya)– i va deixar a Nàpols, com a rei, el seu tercer fill mascle, Ferran. El primogènit, Felip, havia estat apartat de la línia successòria pels seus problemes mentals.

Al mateix temps, Carles va deixar el regent Tanucci fins a la majoria d’edat de Ferran (prevista pel 1767). Durant aquells anys de preparació (1759-1767) Ferran gaudiria d’una vida ociosa, vagant per la ciutat. Sovint se’l veia assegut en una taverna bevent vi amb els capodifamiglia de la màfia. Tanucci, que havia promogut aquesta relació, veuria com, paradoxalment, li acabaria costant el càrrec. Mentrestant, el 1767 Ferran era nomenat major d’edat i assolia, plenament, el tron; i el 1768 era casat amb Maria Carolina d’Àustria, filla de l’emperadriu Maria Teresa d’Àustria.

Les maniobres de Tanucci per allargar la regència van xocar amb la jove però enèrgica Maria Carolina. La jove reina, amb el suport de la seva mare, Maria Teresa d’Àustria, va provocar la caiguda del regent i de tots els membres del govern que li donaven suport (les oligarquies aristocràtiques napolitanes). Aprofitant aquella situació, Ferran va convèncer Maria Carolina per a nomenar un nou govern i va asseure a la taula del consell de ministres els seus vells “amics”: els capodifamiglia de la Màfia. Mai, fins llavors, aquesta organització havia estat tan a prop del poder.