Tal dia com avui de l’any 1816, fa 207 anys, a Santiago de Xile (llavors colònia espanyola de Xile); naixia Dorotea de Chopitea y de Villota; que, passats els anys, es convertiria en la pionera de l’obra social moderna a Catalunya. Quan Chopitea va començar la seva labor (1844), Barcelona era una ciutat de més de 200.000 habitants, reclosa dins de les muralles per imposició del règim borbònic, i amb greus problemes infraestructurals i socials. Les famílies obreres, tant les de la ciutat com les dels pobles del pla, malvivien en pèssimes condicions i amb escasses expectatives de millora. Chopitea, amb els seus propis recursos, crearia infraestructures sanitàries i educatives destinades a cobrir les necessitats d’aquella Barcelona que creixia a marxes forçades.

El 1844 va participar en la fundació del Col·legi del Sagrat Cor de Sarrià, destinat a les nenes de les classes humils de la vila. El 1860 va fundar una residència per als fills dels treballadors de tallers i fàbriques de Barcelona, que seria el precedent més remot de les actuals escoles bressol. El 1868 va fundar el primer hospital pediàtric de la història peninsular, que dirigiria el pare Benet Menni, de l’orde de Sant Joan de Déu. El 1879 va fundar l’Hospital del Sagrat Cor. I després de 1882, quan va enviudar, es va lliurar a una àrdua tasca de fundació d’hospicis, asils i escoles. La més famosa seria l’Escola-Taller d’Arts Gràfiques de Sarrià (1884), destinada a la formació professional dels fills de les classes humils de la vila.  

Dorotea de Chopitea era filla del comerciant basc Nicolas de Chopitea, originari Lekeitio (Biscaia), que havia fet fortuna a Xile i que, durant el procés revolucionari que conduiria aquella colònia a la independència, va marxar i es va instal·lar amb la seva família a Barcelona (1819). El 1832, amb tan sols setze anys, es va casar amb l’industrial metal·lúrgic Josep Maria Serra i Muñoz, també nascut a Xile però de pare català. Dorotea i Josep Maria es van establir al carrer Montcada i van tenir sis filles. Després d’una llarga vida de compromís social, va morir a Barcelona als 75 anys; i va llegar tota la seva fortuna personal (la que havia quedat després de les dots a les filles) a obres socials iniciades o en projecte. Les seves filles van continuar la seva labor.