Tal dia com avui de l’any 1517, fa 509 anys, a Saragossa, naixia Antoni Agustí i Albanell, que en el decurs de la seva vida seria visitador del rei hispànic Carles de Gant a Nàpols i Sicília (llavors estats de l’edifici polític hispànic), nunci apostòlic a Anglaterra i al Sacre Imperi Romanogermànic (en plena expansió de l’anglicanisme i del luteranisme sobre aquells territoris), bisbe d’Alife (regne de Nàpols), bisbe de Lleida i arquebisbe de Tarragona.
Els seus pares eren Antoni Agustí —de Fraga—, vicecanceller de la Corona a Saragossa i membre d’una nissaga molt vinculada als Trastàmara al tron catalanoaragonès (segle XV i principis del XVI), i Aldonça Albanell, filla d’una família de l’oligarquia urbana de Barcelona. Tot i que els Agustí-Albanell van estar a Saragossa durant setze anys i tots els seus fills van néixer a la capital aragonesa, Antoni va deixar escrit que la llengua familiar va ser sempre el català.
Agustí passaria a la història per haver estat l’introductor de la impremta en les seves tres destinacions diocesanes. Però, en canvi, no és tan conegut per un altre aspecte força important: des de la mitra arquebisbal i juntament amb el prohom local Lluís Pons d’Icart, impulsaria les primeres mesures de recuperació i protecció del patrimoni romà de Tarragona, en rescatar i posar en valor peces reutilitzades a les construccions medievals o, simplement, abandonades al camp.
Durant el seu govern diocesà a Tarragona (1576-1596), Agustí va acumular les troballes a l’antic Palau Arquebisbal (el desaparegut Castell del Patriarca, a l’actual plaça del Fòrum) i, més endavant, les van disposar —amb un criteri historicista— sobre l’anomenat “hortet de la Catedral”. Tres segles més tard, l’arqueòleg Bonaventura Hernández Sanahuja (Tarragona, 1810-1891) recolliria el testimoni de l’arquebisbe Agustí i marcaria el punt d’inici de les grans excavacions a Tarragona.