Tal dia com avui de l'any 1515, fa 511 anys, a Düsseldorf (llavors ducat independent de Clèveris, del conglomerat romanogermànic), naixia Anna de Clèves, filla del duc Joan III i de la seva esposa Maria de Julich, que vint-i-cinc anys més tard (1540) es convertiria en la quarta esposa del rei Enric VIII d'Anglaterra i, per tant, en reina consort d'Anglaterra. Segons les cròniques de l'època, Enric, vidu de la difunta Jane Seymour des del 1537, desitjava casar-se de nou i el seu primer ministre Thomas Cromwell li va arranjar unes vistes matrimonials amb les germanes Anna i Amàlia de Clèves. Tot seguit, Enric va encomanar al pintor Hans Holbein sengles retrats per valorar l'atractiu físic de les dues germanes.
Anna era cosina-neboda de Felip de Clèves, fill d'Adolf II de Clèves i de la seva esposa Beatriu de Portugal, princesa de la casa catalana Urgell que havia estat perseguida i dispersada pels Trastàmara després del Compromís de Casp (1412). Beatriu era filla d'Elisabet d'Urgell i d'Aragó i, per tant, neta del comte Jaume d'Urgell, candidat al tron després de la mort de Martí I, i de la seva esposa Isabel d'Aragó i de Fortià. I besneta —per banda materna— del rei Pere III. En conseqüència, Anna també era descendent de la família reial del Casal de Barcelona. L'oncle d'Anna, Felip, hauria mort sense descendència, i Anna hauria format part de l'herència cultural catalana que Beatriu havia portat fins a Düsseldorf.
Bé sigui perquè aquells retrats de Holbein no feien justícia, bé sigui perquè Cromwell va mentir, el cas és que quan Anna (que havia estat l'elegida) va arribar a Richmond (un petit port fluvial del riu Tàmesi), Enric es va sentir enganyat. Segons les fonts documentals de l'època, Anna era molt corpulenta i tenia les faccions molt grans. No obstant això, Enric i Anna es van casar el 6 de gener de 1540, al Palau Reial de Placentia, a Greenwich. Però aquella unió matrimonial ni tan sols es va arribar a consumar, i set mesos més tard —el 9 de juliol de 1540— el matrimoni va ser anul·lat per ordre del rei, que era, alhora, el cap de l'Església Nacional d'Anglaterra. Anna va ser compensada amb un abundant patrimoni.